bocins de món

VIATGE AL MARROC (Jul-Agost 2009)

2009-08-18T06:49:00.000-07:00

El Marroc és un país proper però molt llunyà. No s'assembla a res del que havíem visitat abans. Plè de contrastos socials i geogràfics, plè de diversitat. Paisatges inhòspits, deserts, platges solitàries, muntanyes grogues, marrons i vermelles, kasbas, palmeres i sorra, però també muntanyes verdes, rius i llacs increíbles. Un país per perdre's... La gent, tret de Marraquech on hi ha molts buscavides, molt hospitalària i sempre disposada a convidar-te a casa seva.

Hem viscut moments inoblidables amb els ber-bers del desert, amb la gent de les muntanyes, amb el nòmada que ens va salvar la vida a l'Atlas i amb molts altres racons per recordar.

La nostra ruta:

25-27 de Juliol Marraquech

28 de Juliol Essaouira

29 de Juliol Taroudannt

30 de Juliol Zagora i M'hamid

31 de Juliol Merzouga

1 i 2 d'Agost Tamtatouchte (Todra)

3 i 4 d'Agost Ouauizerth

5 d'Agost Orzoud i Imi n'Ifri

6 d'Agost Telouet i Ourika

7 d'Agost Marrakech

8 d'Agost Marrakech- Barcelona

El pressupost:

Vols amb vueling: 150 € per persona anar i tornar

Nits d'hotel: Una mitja de 15€ per persona i nit

Dinars: des de 10 Dh per persona(1€) a 100Dh per persona(10€) depèn del lloc, si era més o menys turístic.

Lloguer del cotxe: 3500 Dh (350€ la setmana)

Aigua, sucs i tès: El tè normalment no el pagues, l'aigua val uns 6Dh però bebíem una mitja de 3 a 4 ampolles per persona al dia. Els sucs de taronja són mooolt baratos (30cts)

Les compres: Cal regatejar molt i molt i sobretot no tenir pressa...

Arribem a Marraquech (25 de juliol)

2009-08-18T06:30:00.000-07:00

Arribem a les 12'30h a Marraquech, després de fer cues a l'aeroport i que ens prenguin la temperatura pel tema de la grip A, sortim i trobem a un home amb el cartell de Riad Jaglia, que ens ha vingut a buscar. Fa molta calor, pugem al cotxe i contemplem les vistes per fora de la muralla, sembla una ciutat molt exòtica amb les palmeres i la muralla d'adobe. Quan entrem a la medina la cosa varia, tot es veu molt destartalat, brut, menjat per la pols i de color marró. Ens deixa a la plaça Mokev i li diu a un nen que ens acompanyi. Ens porta per un mercat atiborrat de gent, però per on passen motos i bicis a tota pastilla, tothom ens mira, fa molta calor i portem les motxilles a l'esquena. Arribem a la Riad (2 carrers des de la plaça) i el noi ens demana 20 €. Li dic que no li dono 20 € per 2 carrers i demana dirhams però no tinc suelto i espero a que obri la porta la Valérie que li dona una propina. Ufffff, quin agobio d'entrada...

Deixem els trastos i anem al carrer a investigar. De seguida se'ns enganxa un paio molt pesat que esnifa cola, ens costa molt treure'ns-ho de sobre però al final ho aconseguim. Passegem pel zoco principal on venen sabatilles, llums, espècies, pastissos. Arribem a la plaça Djemaa el-Fna on prenem 2 sucs de taronja i seguim passejant. El sol crema d'una manera que no havia sentit abans, busquem l'ombra com bojos i bebem més aigua que mai. Sopem en un xiringo de la plaça on seiem i ens posen el que volen (pà, salsa de tomàquet, olives, salsitxes i pollastre, coca-coles incloses tot per 70Dh). Pugem a una terrassa amb vistes i prenem un tè. Ens anem a la Riad, fem un bany a la piscina i a dormir.

Marraquech (26 de juliol)

2009-08-18T06:08:00.000-07:00

Ens aixequem suats com pollastres! Hem dormit en una bonica habitació però hem passat molta molta calor... Ens dutxem amb aigua freda i esmorzem. Agafem un taxi a la plaça Mokev per anar al jardí Majorelle (foto sup esquerra), una meravella de jardí on va viure el disenyador Ives Saint Laurent. Passegem i tornem a agafar un taxi per anar a les tombes saadíes (foto sup dreta). és un lloc preciós, ple de misticisme, però suposo que cal fer cas de la guia i anar a primera o última hora perquè hi ha molta gent. En sortir, comprem 2 pastes en una parada al carrer, són de mel i estan arrebossades d'avispes (boníssimes si deixes els escrúpuls de banda). Caminem pel barri jueu i quan per fi trobem el palau Badia és l'hora de tancar, així que tornem a la Place Djemaa el- Fna i dinem en un xiringo. Tornem al palau i passegem una mica per la place des Feblantiers, molt bonica i punt de trobada dels artesans que fan les llums típiques. Després prenem un suc de taronja fins que es fa l'hora que obren el palau. El visitem i és molt bonic, recorda una mica a l'Alhambra (foto inf). Tornem caminant al Nord de la Medina on visitem la Madrassa de Ali ibn Yusuf, el museu de Marraquech i la Kouba Ba'adiyn (tots 3 per 60Dh). Cap a les 19h tornem a la Riad per fer un bany a la piscina, estem realment esgotats, però prenem un tè i dormim 1 hora i tornem a sortir per anar a sopar a la plaça Djemaa el- Fna. Com ja és costum al passar per la plaça prenem un suc de taronja i busquem el xirigo 114 perquè recordem que la nit abans en assebentar-se de que érem catalans ens va dir ( Enrecordeu-vos, 114 agafa un cagarro i esmorza) Com ens va fer gràcia avui anem a sopar i mengem peix fregit, calamars, gambes, salsitxes i verdures per 175Dh. Després anem a prendre un gelat en una terrassa panoràmica de la plaça i contemplem les magnífiques vistes. Cap a mitja nit tornem al Riad, on fem un bany a la piscina, xarrem una estona amb els francesos i anem a dormir. Aquesta nit dormirem al llit que hi ha a la terrassa (Molt millor!!!!!!!!)

De Marraquech a Essaouira (27 de juliol)

2009-08-18T05:50:00.000-07:00

Sona el despertador...ens llevem enèrgicament, avui comença la nostra ruta pel Marroc, estem emocionats! Després de l'esmorzar, arriba Abdul i ens entrega les claus del cotxe a canvi del passaport de l'Àlex. No ens fa gaire gràcia però Jean Pierre confia en Abdul i ens diu que no hi haurà problemes. Ens acomiadem després de passar 2 nits de luxe i marxem cap a Essaouira. Sortir de Marraquech amb el cotxe és una odissea, el pobre Àlex suporta heroicament els mil clàxons que volen que corri esquivant centenars de persones que passegen pels carrers, bicis i motos que es creuen per tot arreu...uffffffff necessitem creure en Alà nosaltres també!

Passem per fora de l'exòtica muralla, per la zona fashion de Guéliz i deixem enrera Marraquech per arribar a la costa atlàntica. Arribem a Essaouira i amb la motxilla carregada busquem un hotel. Ens decidim per la Riad Sultana que val 250 Dh la nit però està prou bé si oblidem la olor a humitat. Passegem pels carrerons estrets plens de botigues, per l'exterior de la medina, pel port on els pescadors venen el que acaben de pescar i tu ho portes a uns xiringos on tenen barbacoa i t'ho tornen cuinat i amb amanida. Passegem per la platja, preciosa, plena de gavines, ens prenem un gelat en una terrassa i tornem al Riad per fer una migdiada. Després ens abriguem (ens posem la jaqueta perquè al carrer fa fred) i tornem a sortir a passejar. Parem a sopar, jo tasto per primer cop la harira (una sopa típica que porta de tot i que fan servir durant el ramadan perquè té molt d'aliment). Mentre sopem un shawarma amb patates fregides se'ns acosta un nen i es queda mirant el menjar. Li donem patates i seu corrents al nostre costat per menjar amb molta gana, li donem shawarma i el nen s'ho menja encantat. La mare ve de tant en tant, agafa patates i s'allunya. El nen tindrà uns 3 o 4 anys, li preguntem com es diu, però no ens entèn...Quan es queda satisfet marxa i la mare s'acosta per agafar el que ha deixat el nen. Ens quedem morts!!! Això si que toca...

De Essaouira a Taroudannt (28 de juliol)

2009-08-18T05:31:00.000-07:00

Ens aixequem després d'haver dormit molt a gust amb la manta, baixem a esmorzar i ens posem en ruta camí cap a Agadir, on tenim pensat passar la nit. El camí és fantàstic, passem per platges solitàries i enclavades entre roques. Després de 3'30h arribem a Agadir i trobem una immensa ciutat de costa plena d'hotels i d'edificis gegants. Aleshores decidim que no passarem la nit aquí ja que no ens agrada el tema. Això si, parem a dinar en un xiringo on no parlen francès i on el cambrer m'acaba arrossegant fins a una carnisseria. Dedueixo que haig de comprar la carn i compro trossos de pollastre per fer brotxetes. Després li porto perquè ens ho cuini i ens torna unes delicioses brotxetes amb amanida. Dinem sota una calor insuportable (sembla que hi hagi un assecador de cabells a sobre nostre i ens cremen els ulls amb l'aire calent que bufa). Tornem al cotxe i continuem la ruta fins a Taroudannt. Ens sorprèn la preciosa i ben conservada muralla d'adobe. Aparquem i amb les motxilles a l'esquena i a uns 50ºbusquem un lloc per dormir (hotel Taroudannt on la doble ens costa 200Dh, una mica cutre però amb aire acondicionat que s'agraeix). Notem que aquí no hi ha gaire turisme i la gent és molt amable però ens miren molt. Prenem un suc de taronja boníssim pel camí i després rodegem els 5 km de muralla i arribem a la plaça, on trobem uns ciclistes de 65 anys que venen des de Marraquech. Prenem algo a la plaça i després anem a passejar pel zoco, pel mercat, visitem la bonica kasbah i sóm testimonis d'un atropellament d'un noi en bici a una nena que jugava al carrer. Per sort no va ser molt greu però a sobre el de la bici esbroncava a la nena. En aquest país les bicis i les motos són un seriós perill.

Després passegem per fora de la muralla que de nit està il.luminada, i fem com fan tots els marroquins. Per acabar el dia, sopem a una calurosa terrassa i ens anem a dormir.

De Taroudannt a M'Hamid (29 de juliol)

2009-08-18T04:28:00.000-07:00

Ens llevem, ens dutxem (ara que podem) i anem a la plaça del poble a prendre l'esmorzar. Sortim amb el cotxe amb la intenció d'arribar a Zagora. Els paisatges desèrtics del Yébel Sarhro són al.lucinants, semblava la fi del món i nosaltres els únics habitants. Fins i tot, sembla un altre planeta amb extensions i extensions de muntanyes pelades de color marró, groc, vermell, però ni un sol arbre!! Després de 7 hores vam arribar a la Vall del Draa que ens va agradar de seguida per la seva exhuberància, palmeres, camps, kasbahs, pobles ber-bers i el Draa, el riu més llarg de Marroc que neix al Gran Atlas i desemboca a l'Atlàntic, tot i que moltes vegades el riu es filtra en el desert i desapareix en alguns trams. Després de 95 Km d'exòtic paisatge arribem a Zagora i coneixem a Abdul que ens proposa una nit al desert per 100€ cadascú. SHo trobem francament car ja que és anar amb el nostre cotxe fins a M'hamid (a 40km de la frontera argelina) adentrar-nos en les dunes, sopar, dormir, esmorzar i fer un passeig amb el camell. Ens assentem a la seva botiga i bebem tè mentre parlem del preu de l'excursió. Finalment l'aconseguim per un bon preu i marxem amb l'Ibrahim, el nostre guia. Arribem quan ja és fosc al desert i no veiem les dunes. Seiem en unes estores a fer un tè mentre parlem amb l'Ibrahim, després entrem a sopar a la jaima un tajine molt bo i un altre tè. Sortim a fora i ens reunim amb 2 noies belgues i altres ber-bers que viuen allà. Hi ha un grup d'italians que seuen a part i marxen a dormir dins de la jaima de seguida. Nosaltres restem amb el grup que toquen cançons ber-bers, canten, ens fan ballar la dansa del ventre (amb un estilazo!!!). Ens demanen que cantem una cançó d'Espanya i cantem la Macarena, jajajaja què frikis!!! Després ens expliquem acudits en francès durant una bona estona i finalment ens diuen de fer un volt per les dunes, només anem l'Àlex i jo amb els ber-bers perquè les belgues també se'n van a dormir. Ens treiem les sabates perquè se'ns omplen de sorra i caminem descalços per les dunes (què suau, sembla pols...) Nosaltres no veiem res, anem completament a cegues pujant dunes i baixant corrents. Ells semblen criatures, ens donen la mà, correm, saltem, juguem, ens tiren duna avall i després torna a pujar...Finalment, pugem la gran duna i l'Àlex i jo acabem esgotats amb la respiració a 1000, ells tan tranquils, continuen jugant i empaitant-se duna avall. M'empaiten a mi també i em llencen el turbant de 9 metres perquè m'agafi i escali, molt millor!! Ens expliquen que la sorra del desert és molt beneficiosa pel reuma i altres malalties, aleshores fan 2 forats i ens fiquen a dins i ens enterren deixant-nos només el cap fora. Notes el gran pes de la sorra i l'escalfor brutal, tot i que és de nit. Quan ens desenterren estem arrebossats com croquetes i entre tots ens treuen una mica de sorra (dic una mica perquè molta de la sorra ens acompanyarà fins a la propera dutxa). Tornem a baixar tots de la mà i corrents de nou per les dunes, arribem a una zona de pedres i fa molt de mal caminar descalç, jo m'acabo posant les sandàlies però l'Àlex aguanta com un autèntic ber-ber. Arribem al campament entre riures i jocs i ens diuen que ho han passat genial, que la majoria de turistes van al desert buscant solitud i no es relacionen, nosaltres, estem encantats amb l'experiència nocturna pel desert. Fem un últim tè i cap a les 3'30h de la nit ens preparen un matalàs amb una manta per dormir a la intempèrie, ja que no volem dormir dins de la jaima. Ens anem a dormir però es fa impossible amb aquell cel pleníssim d'estels. Ens podríem passar hores i hores contemplant aquesta postal. La sensació és d'una cúpula gegant sobre dels nostres caps. És increíble! Mai havíem vist un cel així...Per fi, ens quedem dormits...

Del desert de Zagora al desert de Merzouga (30 de juliol)

2009-08-18T03:51:00.000-07:00

Ens llevem al desert després de dormir a l'aire lliure...Ens quedem bocabadats amb l'espectacle de dunes... és al.lucinant!!!!!!!!!! Són les 7h del matí i està a punt de sortir el sol i quan surt, és una de les postals més belles que han vist els nostres ulls. Esmorzem i fem un passeig amb els dromedaris per veure les dunes, és preciós. Cap a les 9h del matí fem un tè a la jaima i baixem cap a Zagora, la calor comença a ser insoportable, i són les 9h!!!!!!! Això a les 12h del migdia deu ser l'infern!!! L'Ibrahim, el nostre guia condueix i ens porta a una preciosa kasbah de la Vall del Draa. Veiem com viu la gent, els homes són comerciants, les dones renten la roba al riu i els nens juguen descalços. La kasbah és preciosa, amb un gran oasi, palmeres, camps de henna. Jo no em trobo gaire bé (desitjo trobar un WC ràpidament). Després visitem un poble on tothom es dedica a la ceràmica i on hi ha una escola corànica. Veiem la mesquita, i tot el procés d'el.laboració de la ceràmica. Comprem un potet per fer una aportació al poble i sortim...Jo estic fatal, suors, mal de panxa...uffff quina sensació més dolenta!

Arribem a Zagora i per fi trobem un WC, a la turca però útil...Un cop em trobo millor marxem camí de Merzouga, és un camí desèrtic, molt maco però llarg (triguem unes 8 hores). Pel camí parem moltes vegades a fer fotos, a estirar les cames i a dinar en una Riad on tenen uns enormes posters del Real Madrid i de Raúl. Jo segueixo malament i aprofito bastant el bon WC de la Riad. Després em trobo molt millor i condueixo jo. En arribar a Rissani els caçadors de turistes ens atrapen i ens diuen que la carretera no està asfaltada. La guia ja ens ho adverteix així que no fem ni cas i pràcticament els atropellem per desfer-nos d'ells. Arribem a Merzouga i els capta turistes ens mengen el coco que si aquest hotel o l'altre, però seguim les recomanacions de la guia i triem Chez Julia per 240Dh la doble amb climatització. Ens donem la millor dutxa del viatge (encara tenim sorra per TOT arreu). Fem també el millor sopar del viatge, ja que la cuinera és una crack. Mengem una sopa de menta l'Àlex (exquisita) i jo una amanida de tomàquet llimona, menta i sucre. De segon un plat de kefta i un plat de kalia (carn amb albergínia i ou) tot boníssim!!! Ens anem a dormir perquè estem del tot rebentats!

De Merzouga a Tamtatouchte (31 de juliol)

2009-08-18T03:19:00.000-07:00

Aquest matí, el noi de l'hotel chez Julia ens vol portar a fer una excursió. Ens prepara l'enorme esmorzar basat en pà, mermelada, formatge, crema d'ametlles, iogurt, olives, suc de taronja i cafè...Boníssim!! En acabar, ens preparem i anem amb ell per veure el llac de Merzouga, un llac que només es forma en època de pluges els anys que plou. Aquest any ha estat molt plujós i tenim la sort de veure un llac al desert. Hi ha molts dromedaris menjant i bebent i molts tipus d'ocells, entre ells un tipu de flamencs. Després ens porta a casa d'uns músics molt famosos a la zona "Les pigeons de sable" que han tocat a Paris i a Madrid. Els músics ens fan un tè i també ens fan un petit concert exclussiu. Acabem picant de mans i fins i tot ballant amb ells fent una gran rotllana com si fossim nens. Abans de marxar comprem el seu CD per 100 Dh ja que la seva música és bastant interessant i a part, és una manera d'agraïr el seu temps amb nosaltres.

Tornem a Chez Julia paguem i marxem. Ens anem a les dunes a fer el friki, pugem i baixem per les dunes, ens fem fotos, passegem i tornem al llac. Jo em vull banyar però hi ha molt de fang així que ens estem una estona passejant i marxem cap a Tinerhir. Pel camí parem a molta gent que fa auto stop, entre ells un noi que portem fins a una jaima al costat dels antics pous d'aigua. Ens ensenya un i ens presenta a un altre noi que hi ha a la jaima. Ens preparen un tè i parlem una bona estona sobre religió, ramadan, l'emigració, de la vida, etc. Al final ens demanen algun record de Catalunya, tipu samarretes, whisky, música o qualsevol cosa. Ens acomiadem i seguim fent Km. Arribem a Tinerhir i agafem el desviament cap a les Gorges del Todra. Veiem ja les muntanyes del Gran Atlas i deixem enrera el paisatge desèrtic del Yébel Sarhro. La gorja poc a poc es va fent estreta i les parets són magnífiques, molt altes i completament verticals. Pel costat, passa el rierol i tot i que és la part més maca de la gorja està completament saturada i plena de cotxes, persones, xiringos, restaurants i tot el que comporta el turisme. Decidim continuar pujant la gorja que poc a poc s'obre i perd bellesa però no encant, sobretot l'encant de no trobar gent, je,je,je..Això si, veiem esquirols, cabres, ocells, ànecs fins que arribem a Tamtatouchte, un magnífic poble ber-ber on triem per dormir l'encantador Auberge des Amis per 350Dh la mitja pensió per tots 2 (lloc completament recomanable).

Allà sopem un tajine sorpresa, amb carn de cabra, verdures fresques i formatge, després prenem un tè amb farigola amb l'Abdul i el seu germà que són un encant. Parlem de les nostres feines, de les llengües, dels drets de la dona al Marroc, de pel.lícules (com taxi a Kabul que es va enregistrar en aquell poble) i després d'una estona ens anem a dormir amb més fresquet de l'habitual.

Perduts a l'Atlas (1 d'agost)

2009-08-17T08:24:00.000-07:00

Avui hem decidit caminar, a Tamtatouchte hem trobat un racó prou agradable al Marroc per fer una aturada de 2 nits i caminar per gaudir de la bellesa de les muntanyes que formen la Gorja del Todra. L'Abdul ens explica quina excursió podem fer. Diu que hi han 2, una més fàcil i una altra més difícil que és apta per anar sols, tot i que no està ben indicada. Decidim que farem la difícil perquè tenim moltes ganes de caminar i perquè ens diu que és preciosa.

Cap a les 12h sortim i comencem a caminar. El camí no és gaire clar i de seguida el perdem de vista, però ens cabreja una mica el fet de que no pugem mai. Aleshores decidim que no hem sabut trobar el camí per pujar i aleshores trobem una jaima enmig de la muntanya i ens acostem per preguntar a un nòmada que hi viu. El nòmada no parla francès ni anglès ni res que sapiguem però ens indica que baixem, que la muntanya és perillosa, li indiquem que volem pujar però ell ens indica cap a baix. Sense cap més alternativa, baixem muntanya avall i una mica fustrats decidim caminar seguint el riu, però tots dos tenim l'espineta de fer aquella ruta i consensuem tornar a l'hotel per tornar a començar. Un cop a la carretera fem auto.stop i ens para una furgoneta que transporta animals. Morts de riure per tot plegat, pugem a dalt i seiem sobre la palla fins arribar a l'hotel. Li expliquem a Abdul el nostre fracàs però ens encoratgem per tornar-ho a provar. Abdul ens diu que és una mica tard però que ens dóna temps ja que la ruta és d'unes 5 hores i són les 15h.

Fem el mateix camí d'abans però aquest cop veiem una gorja per on creiem que es pot pujar i pugem. No és un camí, és un barranc de grans roques que cada cop està més empinat. No veiem el final però cada cop es fa més xungo. Hi ha parts completament verticals i ens costa molt avançar. Anem parant per descansar però ens hem d'afanyar perquè estem perdent molt de temps en aquesta escalada sense corda. Després de 2 hores arribem a la primera plataforma. Estem molt contents però una mica preocupats perquè no podríem baixar per on hem pujat, consensuem que seria un suïcidi. No tenim molta gana, així que només dinem una poma i una mica d'aigua. De seguida ens posem en marxa. En teoria, ara havíem de pujar una segona muntanya petita, però en realitat és bastant gran. No és difícil de pujar però se'ns fa molt i molt llarga. El paisatge és espectacular i pel camí trobem una llebre que ens passa pel davant. Triguem una hora en pujar aquesta muntanya i quan arribem a dalt no veiem el suposat camí que havíem de trobar. Intentem fer memòria per recordar les indicacions donades però no ens enrecordem ben bé i tampoc veiem res que ens ajudi. Mirem a tots els costats i només es veuen barrancs, però cap camí. Són les 18'30h, estem nerviosos perquè en una hora es començarà a fer fosc i no trobem el camí. L'Àlex vol anar cap a la dreta perquè entre els barrancs li sembla veure com un camí però a la llunyania no es veu res. Jo em poso una mica nerviosa i li dic que no, que ara tenim un problema que és que no sabríem baixar però almenys no ens hem desorientat. Si baixem per l'altre camí i ens perdem tindrem 2 problemes i seran més greus. Ell no està gens convençut, jo començo a desesperar-me, li dic que no penso baixar per uns barrancs que no conec i ell em diu que és impossible baixar per on hem pujat, que ens matarem. En tot això truquem a Abdul però tenim el telèfon mal apuntat (l'hauríem d'haver comprobat...). Truquem a la mare de l'Àlex per veure si ens troba el telèfon de l'hotel.

Al final, decidim tornar enrera i passar la nit a la primera plataforma, potser demà trobem un camí alternatiu per baixar, o potser Abdul ens ve a buscar per allà... S'està fent de nit, la Maria ens truca però no troba l'hotel, li tornem a donar més indicacions i nosaltres seguim baixant. No ens ho podem creure, però de lluny veiem el nòmada que havíem trobat abans, està a la primera plataforma amb les cabres. Truquem a la Maria i li diem que estem salvats. Ens acostem a ell tot lo ràpid que podem, ja no tenim aigua i estem rebentats. L'home ens fa gestos de que ens quedem a dormir amb ell i nosaltres li diem que si de l'alegria, li donem les gràcies amb paraules i gestos i ell ens ensenya una petjada que havíen deixat les meves bambes (creiem que ens ha seguit). Baixem amb ell per un altre camí molt diferent del que havíem pujat, era impossible trobar-ho...Després d'un llarg camí arribem a la seva jaima, ja és de nit però no ens podem negar al tè que ens prepara. Després ens prepara 2 teles al terra per dormir però li expliquem amb gestos que hem de tornar a l'hotel perquè l'Abdul estarà molt preocupat. No ho enten però ens senyala el camí (Aquest home ens ha salvat la vida!!). No portem llanterna tan sols un encenedor amb una llumeta. Un altre cop, perdem el camí i trobem dificultats per avançar perquè és de nit. L'Àlex veu un antic riu sec i diu que el seguim perquè ens portarà al gran riu al costat de la carretera. Durant el descens de nit trobem lo que hauríen estat cascades i hem de fer alguns salts que no podríem tornar a pujar, però avancem desesperats, corre, baixa, puja, salta i per fi arribem als camps del riu, el creuem i ufffffff la carretera QUIN DESCANS!!!! ens abracem, ens besem, saltem i per fi pugem caminant fins a l'hotel. L'Abdul és a la muntanya, ens està buscant, el truquen per tal que torni. Nosaltres expliquem les aventures viscudes a la gent de l'hotel que ens pregunta. Bebem aigua, molta aigua i després fem una dutxa, tenim els peus plens d'ampolles i estem una mica cremats però al cap i a la fi dormirem en un llit. Avui a la terrassa hi han uns turistes anglesos amb uns guies que toquen els timbals, ens conviden a participar a la festa i ho fem però estem rebentats. L'Abdul ha tornat de la muntanya amb febre i està al llit, diu que ha tingut molts mals pensaments. Després d'aquest dia tan mogut ens anem a dormir...

De Tamtatouchte a Ouaouizerth (2 d'Agost)

2009-08-14T02:25:00.000-07:00

Un cop recuperats de l'ensurt i havent descansat bastant ens llevem i fem l'esmorzar a la terrassa. Un dels guies que hi ha a l'auberge s'ofereix per portar-nos en cotxe fins al camping Le festival on tenim el cotxe aparcat. El recollim, tornem a l'auberge des amis, fem un tè i escrivim al llibre d'or. Tot són bons comentaris perquè realment l'Abdul és un encant de persona, així com el seu germà i tot el seu equip i l'auberge és molt i molt bonic... Ens acomiadem i comencem la ruta en cotxe cap a la Cathedral des Rochers. (crec que és el camí més bonic que hem fet en tot el viatge, llarg però preciós). De Tamtatouchte a Imilchil hi ha 80km que no estan asfaltats però que es poden fer amb qualsevol vehicle. El camí és espectacular, vam passar per pobles realment meravellosos (foto sup) com Agoudal, són pobles ber-bers i la població té uns trets una mica indígenes, vam veure vàries dones guapíssimes... En arribar a Imilchil, un poble ber-ber en el cor de l'Atlas Mig, ja era l'hora de dinar i vam fer un tajine en un restaurant per 60Dh i vam visitar el llac d'un color blau molt intens (foto inferior). Crec que ens hauríem d'haver quedat a dormir una nit en aquest poble tan bonic... Vam seguir la ruta i durant un bon tros cada cop que passàvem un poble amb el cotxe, se'ns agafàven 3 o 4 nens a la finestra i corrien amb nosaltres. Alguns ens demanaven bolis, altres caramels, altres s'oferien com a models per a foto per uns quants dirhams. Evidentment no els hi donàvem, seguint les recomanacions de no donar la caritat a aquests nens, que a vegades en època escolar s'estimen més anar darrera dels turistes que anar a l'escola... Els saludàvem i els deixàvem enrera... Després d'un llarg viatge i alguna confusió amb la carretera arribem a Ouaouizerth. Portem un home darrera que feia auto.stop i li demanem que ens porti a algun hotel o alberg. L'home ens porta a l'únic allotjament per turistes "La Résidence Touristique", que en un primer moment sembla una mica cutre però que després ens semblarà una meravella. L'habitació doble a la terrassa és senzilla però correcta, el WC compartit està prou net, la nit costa 140Dh per l'habitació i trobem una acollida incomparable amb el Driss, un guia local, el propietari que en un primer moment és més seriós però poc a poc es va obrint i una doctora que es diu Kaouwtar, és de Casablanca però té la seva primera destinació en aquell poble. Realment passem una nit super agradable parlant de la situació del Marroc, dels problemes que troben, de l'actitud de la gent, de les diferències socials... La doctora, una dona jove, marroquí, moderna, culta amb estudis i amb un estatus social bastant alt, té una actitud molt optimista. Creu que al Marroc es poden fer moltes coses però que és el mateix poble qui ha d'agafar la iniciativa, creu que la gent no es pot quedar de braços creuats esperant que el govern actui. Els seus ulls són esperança i realment es creu el que diu. Al costat tenim la visió del Driss, actualment guia local i que abans treballava amb uns francesos i va tenir un accident laboral que li va impedir continuar amb la seva feina. Ell creia que hi havia les ganes però no els mitjans ni el material per canviar res... 2 visions ben diferents...

Amb aquella conversa tan interessant i els gots sempre plens de tè ens donen les 4h de la nit.

Ouaouizerth i la Cathedral des Rochers (4 d'agost) 1ª part

2009-08-14T02:15:00.000-07:00

Avui ens llevem una mica tard, vam anar molt tard ahir amb la xarrera, però va ser molt interessant. Fem la dutxa, com sempre i anem a esmorzar al bar de davant (2 batuts de poma increíbles!!). Avui farem una excursió amb el Drim, un guia de la zona que vam conèixer a la nit. Agafem el cotxe i anem per una carretereta cap a la Cathedral des Rochers. El camí és molt maco i la muntanya anomenada la Cathedral és completament increíble!!! Totalment vertical (foto superior), segurament ve molta gent a fer escalada. El Driss ens comenta si volem fer una excursió o entrar en alguna cova, però tenim els peus plens d'ampolles i no ens ve de gust. Optem per passejar tranquil.lament i fer un banyet al riu transparent que passa pel costat. Amb la tonteria s'han fet les 17h de la tarda i encara no hem dinat. Anem cap al poble del costat Tilouguitte i dinem un tajine per tots tres que ens costa 25Dh amb begudes, tè i tot (és a dir 2€ tot) . Visitem el poble on el Driss té alguns amics, és un poble minúscul i destartalat però té l'encant de ser

un poble gens turístic i ens resulta molt agradable de veure.

Ouaouizerth i la Cathedral des Rochers (4 d'agost) 2ª part

2009-08-14T01:43:00.000-07:00

Ja per la tarda tornem cap a Ouaouizerth i ens dirigim al llac. Té un color preciós. Allà ens trobem amb uns amics del Driss i amb un italià que passa les vacances al llac per pescar autèntiques bèsties (ens mostra les fotos). Passem la tarda fins que es fa de nit, rient, bebent el suc de figa que sembla orujo, menjant raïm i contemplant aquell racó de paradís... Per acabar de brodar la tarda, el Driss li demana al seu amic que té una barca que ens faci una volta pel llac... He pujat en moltes barques, però aquell llac i aquell cel eren moooolt especials. En el mateix moment hi havia la lluna, el sol i l'Arc de Sant Martí, us ho imagineu??? Ens quedem al llac fins a la posta de sol i després anem a un càmping que hi ha a uns 7 Km, també al llac i decidim que algun dia dedicarem unes vacances exclussivament a aquella meravellosa regió. El càmping dóna al mateix llac i tot està fantàsticament decorat. Prenem un tè i sopem pà amb oli mentre parlem amb el propietari del càmping que també forma part d'un partit polític. Interessant.

Després el Driss insisteix en que passem per casa seva, ens l'ensenya i insisteix en que si tornem haurem d'anar a casa seva. Ens acomiadem i quan arribem a l'hotel trobem a la doctora Kaouwtar escoltant música, xarrem, intercanviem música i ens passem adreces. A l'estoneta ens anem a dormir... Quin dia tan especial!!!!

De Ouaouizerth a Imi n'Ifri (4 d'Agost)

2009-08-13T10:56:00.000-07:00

Ens aixequem tard, fem una dutxa i en marxa!!! Esmorzem al bar del costat, anem a posar benzina i ens trobem a Driss. El portem a Azilal ja que ha de cobrar l'ajuda d'invalidesa, ens fa gràcia perquè avui porta la muleta, jejeje Ens acomiadem d'ell i anem fins a les cascades d'Orzoud (foto inferior). Aparquem per 10Dh i anem a veure les cascades. Són impressionants, precioses i enormes però ens fa una mica de pena perquè tot està plè de brutícia. No hi han papereres enlloc i la gent no té cap mentalitat de preservar l'entorn, ho llencen tot a l'aigua com si així hagués de desparèixer. Els guies són realment pesats i ens volen acompanyar, però ja portem el temps suficient com per caure i sabem dir que no molt educadament!!! Passegem fins a l'hora de dinar i després marxem. Quan arribem a Demnate hi ha una tormenta de sorra. No veiem res, tothom va amb les mans a la cara, és horrorós però val la pena per veure el cel plè de misticisme. A 6 km hi ha Imi n'Ifri (foto superior), un pont natural que després visitarem. Primer hem de buscar hotel i ens decidim per l'hotel Bivouac. 275Dh la doble amb esmorzar i piscina. L'hotel és realment preciós. Ens instalem, fem un banyet a la piscina i anem a visitar el pont. Baixem un camí d'escales i després creuem un camí de roques fins a endinsar-nos en l'interior del pont. És molt bonic, plè d'estalagtites, coves i amb algunes cascades. També veiem molts ocells i molts molts escarbats. Ens trobem a dos homes que ens acompanyen pel camí i que en sortir del pont ens diuen d'anar a prendre algo. Un és director d'un diari marroquí i s'ha deixat la càmera i l'altre és un noi que s'acaba de casar fa un mes. Mentre prenem algo ens ofereixen d'anar a casa seva, si volem anar a dormir, a sopar o a prendre un tè i conèixer la seva família. Aquestes coses ens al.lucinen perquè són tan hospitalaris que no ens ho podem creure. Realment hem d'aprendre tantes coses d'aquesta cultura...

Ens canviem adreces i tornem a l'hotel per sopar i dormir.

de Imi n'Ifri a Ait Benhaddou (5 d'Agost)

2009-08-13T09:59:00.000-07:00

Com sempre, en aixecar-nos dutxa i esmorzar, aquest cop amb un afegit, hi ha piscina!!!!! Faig un llarg bany a la piscina i em resisteixo a marxar, s'està tan bé... Però bé, la ruta continua i volem arribar a Ait Benhaddou, així que ens espavilem i agafem la misteriosa carretera Demnate- Skoura que no està en els plànols. D'acord, no és una autopista però està prou bé i és preciosa. Hi ha una diversitat paisatgística bastant bèstia i durant tot el camí, que són unes 3 hores, només trobem 3 o 4 cotxes. Sembla la fi del món. Arribem al desviament i ens resten només 25km per arribar a Ouarzazate, quan arribem veiem de seguida que és un poble molt turístic i preparat per acollir masses de turistes. Aparquem davant la kasba de Taourirt, que per cert és bastant impressionant i dinem al restaurant la kasbah (per a guiris però el dinar és bò). Visitem el museu del cinema on s'han rodat varies pelis com Gladiator, Jesus de Nazaret entre d'altres, però realment no val gaire la pena la visita, tot i que és tan barato 15 Dh per persona (preu d'estudiant) que ni ens ho plantegem. Continuem fins a Ait Benhaddou i en arribar truquem a Henza, ja que els francesos de la Riad Jaglia ens van recomanar aquesta altra Riad de la qual no sé el nom però que és del tot recomanable. A menys d'1 Km del centre, és una casa amb només 1 habitació super bonica en una terrassa idílica. Tota la casa està decorada amb molt de gust i com que em va encantar deixo un telèfon. El preu és de 500Dh per 2 persones en mitja pensió, però tot i que pot semblar una mica cara val la pena perquè la Henza cuina super bé i ens vam sentir com a casa, però millor. Un cop instal.lats vam fer un tè i vam anar a passejar per la kasba. Bufffffffff, no hi ha paraules, és increíble, molt exòtica i molt ben conservada. És una parada imprescindible. Vam passejar pels carrers, vam prendre una llimonada en una terrasseta i vam pujar fins a dalt de tot de la kasbah on vam veure com es ponia el sol. Quin moment! Després vam tornar a la Riad i vam degustar un sopar inoblidable a base d'amanida, un tajine com no havíem menjat fins ara i un plat de fruites fresquíssimes. Per fi, vam pujar a la terrassa a mirar els innumerables estels i ens vam quedar pillats davant d'aquell espectacular paisatge.

D'Ait Benhaddou a Ourika (6 d'Agost)

2009-08-13T09:16:00.000-07:00

Començar el dia amb un esmorzar així és un luxe!!! Quines mans que té la Henza.... Mermelada cassolana de préssecs, d'endrines i de prunes, formatge, crèpes, cafè i suc de taronja...Ens posem les botes si senyor!!! Recollim, ens acomiadem i agafem el Kia en direcció Telouet, anem per una pista en mal estat i quan portem un bon tros hem de tornar enrera perquè aquesta és una pista per 4x4. Tornem a Ait Benhaddou i anem pel Tizi n 'Tichka, que és un port de muntanya molt guapo. Arribem al desviament per anar a Telouet i fem 20km més per una pista bastant xunga. Arribem a Telouet (foto de dalt) gairebé sense benzina i el primer que fem és anar a posar. No hi ha benzineres, però hi ha un mecànic on venen. Comprem una garrafa de 140Dh i ens la posen. Aparquem al poble i anem a passejar. Veiem un mercat molt autèntic amb fruites, carn, roba i catxarros diversos. Ens prenem un tè a un bar molt rústic i anem a passejar per l'antiga kashbah, molt bonica però bastant destrossada. Fem algunes voltes més i quan volem marxar trobem dos homes que volen anar fins el desviament a 20km, els portem fins allà i seguim la nostra ruta. Pel Tizi n'Tichka i ja cap a les 17'30h parem a dinar en un bar de carretera on trobem uns valencians i intercanviem experiències de viatge. Ens adonem que molta gent fa la ruta típica al desert però no molta gent s'endinsa en les muntanyes de l'Atlas, potser té molt a veure que a la guia de viatge ni tan sols surt aquella zona (tret d'algunes mencions). Arribem per fi al desviament per anar a la vall d'Ourika. Mentre ens anem endinsant en la vall els paisatges són molt verds i molt macos. Comencem a arribar a la zona d'hotels, preguntem en diferents hotels però no ens convencen, al final optem per l'Auberge Ramuntxo, ja hem anat abans i hem marxat perquè ens demanen 450Dh només amb l'esmorzar i l'habitació és vella i destartalada però no trobem res millor, així que hi tornem. Fem dues cerveses al bar de la piscina mentre escrivim les postals. Quan es fa fosc anem a l'habitació i sopem una mica de fruita que hem comprat a la carretera i ens anem a dormir. Estem cansats!!!!!

Ourika-Marrakech (7 d'Agost)

2009-08-13T08:47:00.000-07:00

Ens llevem i fem una dutxa i l'esmorzar per carregar piles (tot i que a l'auberge Ramuntxo no ens les acabem de carregar ja que fem el pitjor esmorzar del viatge a base de cafè aigualit i pà sense torrar amb mantega). Veiem una mica el riu que passa per davant de l'hotel, fem unes quantes fotos i tornem cap a Marrakech, ja que hem de tornar el cotxe a les 12h. Pel camí observem que per aquella zona la gent condueix com si cregués en la reencarnació. Nosaltres no hi creiem i anem una mica escagarrinats, però la cosa es complica en arribar a Marrakech. Quin caos! motos per tot arreu, bicis, taxistes bojos, cotxes apilotonats que formen 5 carrils on només hi han 3, tothom pita si et pares a un semàfor vermell i si no et pares també et piten. Aaaaaaaargggg, tenim unes ganes boges d'arribar a la plaça on hem quedat. Finalment arribem a Mokev i aparquem (és un miracle que no ens haguem carregat el cotxe...Bufff quin descans!!) Entrem a la Riad Jaglia on vam passar les dues primeres nits i on vam reservar anteriorment per passar-ne l'ultima. En Jean Pierre i la Valérie no hi són però ens rep "Hadisha". Deixem els trastos i fem un bany a la piscina, mmmmmm què reconfortant!!! Quan és l'hora anem a la plaça per entregar el cotxe, l'Abdul se'l mira i el troba perfecte (Més endevant no serà així). Decidim anar de compres per Marrakech, amb una mica de por perquè sabem que serà dur...Bé, volem comprar sabatilles i després de passejar una mica ens aventurem a la primera botiga. El preu de 5 sabatilles comença en 630 Dh i acaba en 400Dh. En tot això s'ha fet l'hora de dinar i ens decidim per tastar la pastiglia, que és com un pastís amb sucre i canyella farcit de pollastre, molt bo. Amb les begudes ens surt per 140 Dh. Tornem a la Riad per fer una migdiada, bé, l'Àlex fa la migdiada i jo escric al diari. Quan ens llevem i ens preparem per sortir un altre cop a l'aventura resulta que arriba el noi de l'agència de cotxes "Nessca" i ens diu que el parabrises del cotxe està trencat, que té l'impacte de 3 pedres. Com?????????? Aquest matí estava bé i ara no. Sortim al carrer i ens ho ensenya. Em truca el seu jefe per dir-me de tot en francès, que si no paguem 1500Dh vindrà la policia i pagarem el doble, que vindrà ell mateix...Total, l'Àlex i jo ja ens imaginem al cuartelillo marroquí i decidim pagar per evitar històries, però mai llogueu un cotxe amb Nessca perquè són uns lladres!!!! Jean Pierre i Valérie ens conviden a unes cerveses al Riad i ens diuen que no hauríem d'haver pagat... Quan ens recuperem una mica tornem a aventurar-nos a fer compres per Marrakech. Comprem 3 sabatilles que faltàven i algunes xorradetes més. Decidits a no marxar de Marroc sense menjar cus-cús, anem a un lloc que es diu Oscar i que ens han recomanat Valérie i Jean Pierre (és bò, però està millor el de ma mare...) Passegem una mica més pels zocs i els carrers de Marraquech sabent que ens estem acomiadant. Cap a les 24h tornem a la Riad on tenim una agradable conversa amb els propietaris de la Riad i els seus fills. Després ens anem a dormir per últim cop a l'Àfrica...(de moment)

Dia 8 d'Agost de 2009 Marrakech-Barcelona

2009-08-10T08:01:00.000-07:00

Ens llevem cap a les 8h, com sempre dutxa per despertar-nos bé i baixem al pati a prendre l'esmorzar, boníssim a base de crèpes, mermelada, suc de taronja i cafè amb llet...Parlem una estoneta amb Jean Pierre i Valerie fins que arriba l'hora d'anar a buscar les motxilles i marxar. Ens fa molta pena, però en part tenim ganes d'arribar a casa per veure a la Misha i a tota la família i amics (haurem d'esperar perquè gairebé tothom està de vacances!!). Ens acomiadem de l'encantadora parella de francesos, propietaris de la Riad Jaglia (foto de dalt) i marxem. Passada la plaça Mokev trobem un taxi i acordem 100 Dh per anar a l'aeroport. Arribem en 15 minuts, facturem les maletes i gastem tots els dirhams que ens queden al bar. Embarquem puntualment a les 12'15h. A l'avió l'Àlex em comença a dir que es troba malament, jo tampoc estic gaire fina. Evidentment en arribar a casa els primers símptomes es mostren evidents, tenim la "diarrea del viatger", però almenys ja estem a casa.

En general, aquest viatge m'ha deixat un bon regust de boca. El Marroc és un país molt gran i molt divers, tan social com geogràficament. La seva gent és la més hospitalària que mai hem trobat, gentils, amables i atents, sempre disposats a oferir-te un llit o un plat de menjar. Hem conegut gent molt maca i hem vist paisatges àrids, paisatges verds, paisatges desèrtics, platges, rius, ciutats i pobles. Cada racó mereix el seu temps i ens queda mooooolt per visitar... El que sabem segur és que hi tornarem. Esperem o Inshala!!! com diuen ells.

Viatge per Europa

2008-11-02T10:14:00.000-08:00

La nostra idea era començar per Suïssa amb una parella d'amics, fer una setmaneta i després seguir cap al Nord, cap al Sud o cap a on ens vingués de gust. Al final vam veure un munt de coses, vam deixar de veure altres que teníem mig pensades però va estar molt bé.

Pel que fa al pressupost bastant alt perquè Europa no és excessivament cara en comparació amb Catalunya però pensem que anant de càmping estem tot el dia fora i per tant esmorzem, dinem, berenem i sopem fora, ens prenem algo, comprem alguna cosa, alguna nit anem d'hotel i al final es gasta més que si haguéssim marxat a Sud Amèrica, però és un viatge molt recomanable perquè Europa és molt maca i cal veure-la amb llibertat. Ens queda molta Europa per veure però ja hem començat...

La ruta? Meiringen, Aldelboden, Gruyères, Fribourg, Bern, Jungfrau, Luzern, Thun, Brienz, Genève, Lausanne i Les catarates del Rhin a Suïssa. Àustria des del cotxe. München, Baden-Baden i Buhl a Alemanya. Rotterdam, Gouda, Amsterdam i Breda a Holanda. Boom, Antwerpen, Willebroek, Gent i Brugge a Bèlgica. Strasbourg, Rouen, Ouistreham, Caen, Mont Saint Michel, Saint-Malo, Bordeaux i Toulouse a França... No està malament, oi??

2 d'Agost Comença l'aventura!!

2008-11-02T10:03:00.000-08:00

Sortim de Barcelona cap a les 5'30h del matí i passem 11 hores en ruta. Anem animats i contents i la ruta no es fa tan pesada, però les últimes 2 hores mai acaben. Entrem a Suïssa i ens paren a la frontera per vendren's la targeta d'autopistes i tornar-nos el primer canvi en moneda suïssa. Arribem a Unterbach i trobem enmig dels paratges de Heidi, un aeroport militar, quin contrast. No sabem on està la casa i truco a Maya per telèfon i amb el meu francès patètic l'intento explicar que estem a l'aeroport i em pregunta on i no sé dir-li, quedem al restaurant Rossly i ve a buscar-nos. Ens porta a la casa que és dins d'una granja i ens allotjem. Sortim a fer un volt per Meiringen però tot està tancat, és un dissabte a les 19h i només aconseguim fer una birra. Anem a sopar al Rossly i al.lucinem perquè no entenem ni jota, tot està en alemany i no ens enterem de res. Però això promet!!!

3 d'Agost Ruta per Aldelboden

2008-11-02T09:46:00.000-08:00

Comencem a descobrir Suïssa i ens quedem al.lucinats perquè sembla el país de Heidi, no pares d'extasiar-te de tanta bellesa, sembla que t'acabis saturant de veure-ho tot tan maco... Les imatges valen més que moltes paraules i tot el que jo pugui dir queda curt. Vam començar a descobrir també a la gent, que de seguida t'oferien el seu ajut, freds? No, molt hospitalaris i civilitzats. La ruta ens va portar a unes gorges espectaculars, feien una mica de respecte, així que si teniu vertígen us tirareu enrera. En arribar a les gorges hi ha unes petites cascades on vam fer un bany religiós seguint la doctrina del Fernan (però amb mi que tinc molt poc estil de purificació i de sacrifici, je, je). No cal dir que l'aigua estava gelada i allà no dóna el sol mai... De tornada, vam passar per una botiga woodcarving però era tancada el diumenge, també vam parar a fer unes birres en un hotel que tenia botiga i on vam poder comprar uns quants ingredients per tal que el Fernan ens preparés uns deliciosos espaguetis. Veiem les estrelles i a dormir...

4 d'agost Dia pels voltants de Meiringen

2008-11-02T09:33:00.000-08:00

Descobrim que els caces surten a les 8'30h i que probablement ho sabrem cada dia... Visitem la gola de Aaresluch, ens passem la sortida del cremallera i hem de tornar enrera. Dinem un entrepà al jardí d'una residència d'avis i a la tarda anem a Reichenbackfall, la catarata on va morir Sherlock Holmes (el cremallera val 9 fr i combinat amb el Museu són 11 fr, els dilluns està tancat). Sopar a casa (unes verdures amb bacon boníssimes que ens va preparar el Fernan i a contemplar les estrelles que es veuen moltíiiiissimes, fins i tot veiem la nebulosa de la nostra galaxia...Quin relax!!!!

5 d'Agost Visita a tres ciutats

2008-11-02T08:58:00.000-08:00

Decidim mentre esmorzem quina ruta farem del llistat que porto. Una d'elles era visitar algun poble o ciutat de Suïssa i varem optar per Gruyères, Fribourg i Bern. Gruyères ens va agradar molt, hi havia molta gent i tot feia olor de formatge però camí al castell vam trobar el Museu del Gigger. El vam visitar i va estar molt bé, després vam anar a dinar i vam anar cap a Fribourg. Era un poble maco però tampoc ens va entusiasmar. Vam passejar, vam menjar un gelat i vam anar a Bern, allà vam visitar el rellotge, la catedral, el pont i els carrers del centre.Bern ens va agradar molt.

6 d'Agost Al Jungfrau amb el DNI

2008-11-02T08:45:00.000-08:00

Si aneu al Jungfrau no us deixeu el DNI que confirma que sou espanyols i que per tant sou campions de la FIFA, amb el que us faran un 50% de descompte durant el 2008. Bé, ho vam fer i vam poder pujar. La pujada una mica agobiant, vam haver de pujar en trens diferents del apretuje que hi havia. Per anar drets al tren ens van donar una consumició gratis. El Jungfrau brutal, estàvem a uns 4200 km d'alçada. Des d'allà veiem tota la glacera i les muntanyes nevades, un espectacle al.lucinant si tenim en compte que estem a l'agost...El palau del gel divertidissim...

La baixada caòtica, una cua de la ostia. Ens van repartir ampolles d'aigua per evitar la desnutrició, je, je, aquests suïssos no han estat mai al Port Aventura.

7 d'Agost Luzern

2008-11-02T08:35:00.000-08:00

Ens aixequem amb el suau so particular dels caces a les 8'30h puntuals. Anem a Luzern, una ciutat molt maca i molt fashion. És una ciutat medieval, amb ponts, muralla i cases pintades. Passegem, dinem en el restaurant d'un espanyol i anem de compres. Ens quedem amb ganes d'anar a Zug. Anem a Interlaken a comprar els souvenirs, fem una birra i cap a caseta a sopar.

8 d'Agost Brienz i el Museu del woodcarving

2008-11-02T08:27:00.000-08:00

Pel matí visitem Brienz, el poble del llac turquesa, preciós. La intenció era banyar-nos però plou i no fa molta calor. El Fernan i la viole visiten el museu de woodcarving i nosaltres passegem pel poble i visitem l'escola i la pulcritud de les aules suïsses, res a veure. Anem a comprar xocolata i dinem a casa, a la tarda anirem a Thun.

8 d'Agost. Festival de thun

2008-11-02T08:16:00.000-08:00

Ens acomiadem de Suïssa acudint al festival de Thun. És un poble molt xulo, el castell sembla dels legos i de fet es fan allà. Hi havia festa en tot el poble, que estava ple de teenagers molt civilitzats. Prenem unes birres i ells un hot dogs i nosaltres dues unes crèpes de formatge. Parlem amb uns gallecs que porten 20 anys a Suïssa i ens expliquen que s'hi viu molt bé.

9 d'Agost Deixem la caseta de Suïssa

2008-11-02T08:05:00.000-08:00

Pel matí recollim els trastos, ens fiquem al cotxe tots 4 i sortim cap a Genève, on surten d'aquí unes hores, la Viole i el Fernan en avió cap a BCN. Arribem una mica justos i anem a dinar a un restaurant espanyol una mica cutre al costat de l'aeroport. Els acompanyem i ens acomiadem d'aquesta setmana tan xula a Suïssa. Nosaltres ens dirigim a Lausanne a veure si ens quedem a Suïssa o marxem cap a Alemanya. Arribem a un càmping, acampem però no ens agrada gaire. Aquesta zona de Suïssa no és el mateix, la trobem molt plena i bruta a comparació amb la zona on hem estat. Sopem al càmping uns formatges i una ampolla de marques de Riscal, com ja és tradició.

10 d'Agost. Deixem la Suisse i anem a Munchen

2008-11-02T07:56:00.000-08:00

Deixem Lausanne i ens dirigim a Alemanya. Per primer cop i casi últim durant el viatge condueixo jo...Pel camí parem a les catarates del Rhin. Hi ha molta gent però val la pena veure l'amplada d'aquestes catarates impressionants. Passades les catarates entrem a Austria i sortim de seguida per entrar a Deutchland...Hem estat a 3 països, això no ho pots dir cada dia!!

10 d'Agost Arribem a Munich

2008-11-02T07:43:00.000-08:00

Arribem a Munich i busquem un hotel però la cosa està caríssima, després de molt buscar, trobem un càmping que té el nom de la ciutat i està prou bé. A la nit ens escapem i agafem un bus des del càmping, al bus no sabem com pagar, semblem de poble però tot està en alemany i no accepta billets d'euro. Després hem d'agafar un tren, mirem la màquina, no ens aclarim i jo no vull pagar de més, proposo colar-nos, l'àlex no vol, comprem un dels bonos sense saber que era aquest, però pugem al tren sense validar-ho i ens paren dos seguretes molt alemanys i ens expliquen en anglès que havíem de picar-los. Ens fem els suecs i fem veure que no entenem anglès. Ens diuen que el piquem a la sortida però ens indiquen la parada que anem buscant. Fora del tren trobem un grup de catalans que ja marxen de la ciutat i ens recomanen una taverna que es diu hofbrauhaus. Els fem cas i l'encertem, és una passada, crec que és de visita obligada pels turistes, bareto enorme on serveixen litres i litres de cervesa amb cambreres típiques alemanyes i una banda de músics que toquen i beuen cervesa...Passem la nit a Munchen.

11 d'Agost Fent de guiris a MÜNCHEN

2008-11-02T07:33:00.000-08:00

Fem una visita a la ciutat de München però no anem a visitar el camp de futbol com fa tothom, visitem l'església, la plaça on Hitler va parlar tantes vegades, parcs, edificis, carrers...Passem tot lo dia patejant i a l'hora de dinar ho fem en el mateix garito tan recomanable Hofbrauhaus. Ens estirem una estona per llegir en un dels bonics parcs de la ciutat i a la tarda tornem en bus cap al càmping (el conductor ja ens coneix i ens fa passar sense pagar). Passem el vespre al bar del càmping, jugant a cartes i bebent cerveses que no emborratxen.Plou.

12 d'Agost De Dachau a Baden-Baden

2008-11-02T07:21:00.000-08:00

Ens dirigim a Dachau per fer una visita al camp d'extermini. Allò no té paraules, te'n pots fer una idea MASSA clara del que allà passava. Les fotos parlen per si soles. Sortim d'allà amb cara de pomes agres, totalment escalofriant...Ens anem a prendre una birra al mateix poble a un bareto ple de rossos i ens agafa la paranoia que deuen ser tots nazis per viure en un lloc on ha passat això.Marxem a la Selva Negra. Quan arribem a baden-Baden trobem que és un poble amb uns balnearis rollo luxe on van els jubilats a desestressar-se i a descansar. Marxem a un altre lloc que sigui menys car perquè ens ve de gust dormir en un hotel. Arribem a Buhl on trobem un hotel en plena restauració que ens cobra 70€ per la doble. A la nit anem a sopar a un petit restaurant on esns intentem comunicar en alemany amb la cambrera que és russa però no parla anglès. L'Àlex menja una torrada de cigne (pobrets!!). Intentem passejar o fer una copeta pel poble però no hi ha ni un ànima...A dormir!!!

13 d'Agost El càmping de Rheinmünster

2008-11-02T07:13:00.000-08:00

Al matí arribem a aquest càmping i ens quedem atònits. Té 3 llacs, en 2 d'ells et pots banyar, 2 restaurants, un bareto per fer una birra i menjar patates fregides i és enorme...Acampem en un trosset de gespa i ens anem a fer un volt pel càmping...Es diu Freizeitcenter Oberrhein i és molt xulo, tot i que a la nit uns alemanys adolescents ens toquen la pera una mica.

13 d'agost Escapada a Strasbourg

2008-11-02T07:02:00.000-08:00

A mig matí ens proposem visitar Stasbourg que està a pocs km de Rheinmunster, on està el nostre càmping. Aparquem darrera de la catedral i ens posen la nostra primera multa, els francesos havíen de ser...Caminem pel centre i per la Petite France, la veritat és que és una ciutat preciosa, amb casetes típiques del nord de França, canals i moltes flors. Anem a comprar uns formatges pel sopar i tornem a Alemanya a dormir passant per un transbordador gratuït que uneix els dos països. Aprofitem a França per comprar les pastes del matí, ja que els francesos per les pastes són molt millors, les coses com siguin...

14 d'Agost La Ruta dels molins a la Selva Negra (Alemanya)

2008-11-02T06:43:00.000-08:00

Ens llevem aviat, fem una dutxa a l'hotel i esmorzem com els reis, croissants amb mermelada i dos caputxinos boníssims. Hem d'agafar energies per la ruta, que són 12 Km... Comencem la ruta a un poble anomenat Ottenhöfen, allà preguntem a l'oficina de turisme i només hem de seguir les indicacions que diuen Mühlenweg (camí dels molins). Des del començament la ruta és maquíssima, plena de prats verds en combinació amb el paisatge espès de la selva Negra. Per la ruta trobem 9 molins de gra restaurats i un munt de destileries on trobaves licors en una fresquera i tu mateix te'n feies responsable de servir-te'ls i pagar-los (evidentment vam ser legals en un entorn així), el licor més famós, el de cirera. El camí espectacular, trobàvem pomers per tot arreu, camps de vinya i uns paratges idílics. Una passada! Vam trigar 4'30h però vam fer una parada per dinar en un bar amb molt d'encant que trobes a meitat de ruta. En arribar al poble vam agafar el cotxe per tornar al càmping dels llacs, fent només una parada per prendre una birra.

15 d'Agost. Ruta de la Selva Negra a Rotterdam

2008-11-02T05:38:00.000-08:00

Fem no sé quants Km , però certament la ruta es fa una mica llarga i pesada...Per fi arribem a Rotterdam súper cansats. Jo creia que rotterdam era un petit poble on ja havia estat, però no, truco a ma germana i resulta que havia estat a Roseldam, ai, ai, ai...Semblo de poble, je, je , je.

Resulta que Rotterdam és una gran ciutat holandesa, sembla centre de finances amb grans edificis moderns ponts. Ens costa trobar el càmping, tant que truquem a la Maria per tal que ens busqui per internet l'adreça d'algun, perquè la Loli no en troba... Arribem al camping Rotterdam, agafem un bungalow i quan ja hem pagat i ens donen les claus resulta que són 2 lliteres amb llits de 80 cm. Com que sóm com sóm decidim dormir junts i a l'endemà ens en recordem de la decisió presa. Bé, a la nit agafem un bus i anem a investigar al centre. Tot és molt fashion, les botigues, la gent, els bars, els restaurants, així que sopem a un shawarma (beneïts siguin) i anem a prendre una coke en l'únic cofeeshop que trebem. Ens anem a dormir convençuts que marxarem a l'endemà perquè Rotterdam no ens agrada gaire.

16 d'Agost. Cap a Amsterdam!!!!

2008-11-02T05:09:00.000-08:00

Anem cap a Amsterdam passant per Gouda, un poblet que ens encanta. Esmorzem allà unes galetes de sirope boníssimes, passegem pel centre on hi ha mercat de roba i productes artesans (galetes i formatge Gouda). Hi ha una església maquíssima envoltada de carrerons petits amb canals, la gent passeja en bici amb els bebès i comentem que s'hi deu viure molt bé a breda. A les peixateries del mercat venen peix freixit i l'acompanyen amb una salsa molt bona, comprem una paperina i ja hem dinat!!! És un poble amb encant, però tot i així, marxem a Amsterdam que és el nostre destí del dia.

Arribem a Amsterdam i la trobem una mica caòtica pel trànsit i la quantitat de turistes, el nostre gps no troba càmpings i la gent que passeja pel carrer són guiris així que aparquem el cotxe i anem a la oficina de turisme (ben indicada) per tal que ens diguin si hi ha càmping a prop. Ens donen cinc adreces i ens recomanen el càmping més proper, a 2 Km. Quan arribem al càmping entrem a recepció i paguem però en dirigir-nos a la zona d'acampada...Horror!!! està a tope i no veiem manera possible de col.locar la tenda sense trepitjar una altra. Tornem a recepció i ens tornen les peles (una mica indignats perquè li dic en el meu anglès que allà és impossible acampar). Posem l'adreça al Gps per anar al segon càmping més proper, però estan fent obres i el GPS s'encaparra en ficar-nos una i altra vegada pel mateix camí. Ja una mica agobiats posem la tercera adreça i a només 4 Km del centre anem a parar a un indret completament rural. El càmping es diu Camping De Badhoeve i tot i ser una mica cutre està molt bé perquè és prou tranquil per la seva situació. A més, ens surt la nit per 14€ els dos amb tot inclòs. L'inconvenient és que s'ha d'agafar el cotxe perquè si no has d'agafar 2 autobusos (un d'ells una mica rural, l'has de trucar per telèfon perquè et vingui a buscar) Així que agafem el cotxe i anem a Amsterdam, veiem el casc antic, les esglésies, els grans carrers per fer shopping, molts, molts cofee shops, veiem el quartier red (barri de les prostitutes als aparadors) Sopem a un argentí i marxem a dormir perquè estem rebentats.

17 d'agost. matí a Breda i tarda a Amsterdam

2008-11-02T04:51:00.000-08:00

Arribem a breda i sembla que no hi ha gaire moviment, fem un cafè i quan sortim el poble està absolutament ple perquè hi ha una concentració de motos Harley i ens trobem motos desfilant per tot arreu, un mercadillo motero i holandesos molt grans i vestits de cuir...Passegem i comprem mantega i 4 coses per fer un pic-nic en un parc. A la tarda anem a Amsterdam , entrem a un cofeeshop on no es pot fumar tabac i tornem a passejar per aquells carrers plens de canals, bicicletes i turistes. Comprem uns "rovellons" d'aquells que fan riure i tornem al càmping, per cert, un càmping que només es troba a 3 Km del centre però que sembla que estigui a la fi del món, és increíble!!!

18 d'Agost d'Holanda a Bèlgica

2008-11-02T04:32:00.000-08:00

Deixem el país dels molins enrera i entrem a la frontera belga cap allà a les 12'00h, després de passar per la única frontera amb control policial, ja se sap que a Holanda hi ha moviment de drogues, bé, per sort passen de nosaltres i passem al país veí sense incidències.

Ens dirigim a Boom (ciutat petita on viu la meva àvia i el meu tiet) i busquem el seu apartament, que trobem fàcilment gràcies al GPS (àlies Loli). Quan arribem a les 12'30h ja han dinat (no sé si ho fan així o només és la meva família que dina a l'hora d'esmorzar). Passem una estoneta xerrant i cap a les 15h anem amb el meu tiet a dinar a una "friture", que és com un xiringuito on venen patates fregides, frankfurts fregits i de tot el que vulguis, però fregit. Dinem uns pinxos amb patates i salsa de curry i tot seguit anem a fer la nostra primera cervesa belga (boníssima). Per la tarda ens dediquem a buscar un lloc per dormir, no trobem càmping i ens instal.lem a l'hotel Levaca Inn a Willebroek, on hi ha un camp d'extermini que no visitem perquè ja hem quedat saturats a Dachau. L'hotel està ple d'empresaris i pijos, per sort només hi passarem una nit perquè la nit ens costa 98€. Fem tarda familiar a Boom i després anem a Antwerpen a visitar la meva cosina i la seva filla. A la nit tornem a l'hotel i aprofitem els euros omplint la banyera enorme i fent un bany d'aquells que feia temps que no feiem...

19 d'Agost Dia familiar a Boom i Antwerpen

2008-08-29T09:06:00.000-07:00

Ens llevem cap a les 9h, hem dormit molt bé en aquest hotel rotllo luxe, ens dutxem, ens vestim i baixem a esmorzar...Ens posem les botes en el buffet de l'hotel, croissants, pà, mermelades, truita i bacon, suc de taonja, bon cafè...Uf, així s'ha de començar el dia!!!! Fem el ronso abans de marxar i anem a dinar a casa de la Mimi i Paquito, aprofitem i fem una rentadora a casa seva, ja que tenim un munt de roba bruta...A la tarda anem amb Paquito a fer un cafè al corner i ens presenta a la "Chata" i a altres amics. A la tarda busquem un càmping i trobem un al costat de l'hotel on hem dormit, està prou bé i a més sóm els únics al càmping que portem tenda, tothom va amb caravanes i roulots.

Al vespre hem quedat amb la Annieck, la Sofia, la Mimi i Paquito per anar a Amberes. Passegem i trobem que és una ciutat molt bonica, veiem el moll i el nou i modern palau de justícia, passem per la catedral i l'ajuntament, hi ha un rellotge molt llampant i els carrers són ben macos amb les seves cases d'estil flanderià. Prenem una cervesa, cadascuna amb la seva copa corresponent (cosa que ens agrada dels belgues) i passegem fins al restarant on Paquito ens convida a uns musselen (musclos) a l'estil belga. Després fem una copa i ens recollim cap a les 00'30h.

20 d'Agost Bruges i Gent

2008-08-29T08:50:00.000-07:00

Anem a fer de guiris!!! Pel matí ens proposem veure "Brujas" un poble molt guapo amb canals, cases típiques flamenques i moltes puntes. Ens recorrem unes quantes tendes buscant patrons i finalment ens expliquen on trobar-los. Passejem per un parc, ens aturem al canal on hi han un plegat d'ànecs i dues oques, comença a ploure i aprofitem per prendre unes birres.

Ara ens dirigim a Gent, arribem i aparquem al costat de la catedral (no us enrefieu!! hi ha mil catedrals i després ens costa trobar el cotxe). Fem un menú a una plaça molt gran i comecem a passejar. és una ciutat amb molt d'encant, val la pena passejar pels carrers i gaudir de les boniques cases, el canal, les catedrals i la vidilla que hi ha pel carrer. Entrem a Saint Michel que és molt maca i hi han pintures flamenques, sortim i anem tirant cap a Antwerpen on sopem a casa de la Mimi i Paquito a base de "botterams" (també molt típic) Ens acomiadem, recollim la roba neta i marxem cap al càmping...Demà marxem a França...

21 d'agost d'Antwerpen a Normandia

2008-08-28T12:22:00.000-07:00

Deixem la Belgie i ens dirigim a França. Primera parada Rouen, una ciutat amb una catedral molt maca on parem a dinar. L'Àlex es demana una andouillete i no li agrada gens...és com una botifarra de tripes de porc. Seguim la nostra ruta, passem per Honfleur, Bezeville, per uns camins guapíssims, de carreteres de corves i turons verds...Molt maco!!! Truquem al Mathias perquè ens digui un poble on poder veure el desembarcament de Normandia. Ens dirigim a Ouistreham, que és un poble costaner del canal de la Mancha, poble de pescadors i de museus. Aquell poble va ser el cor de la batalla en el desembarcament de Normandia. Visitem la part de terrassa del museu (perquè estan a punt de tancar) i veiem vehicles de guerra (l'Àlex s'hi regala tirant fotos). Parem a la platja a recollir una petxina, és maco veure com es pon el sol al mar, hi han uns colors guapíssims. Per la nit anem a sopar a Caen, veiem el castell i la bonica catedral. Al mateix castell vam trobar el museu on hi havia una exposició de Giacometti, a la Viole li hagués encantat...sopem a un kebab (beneïts siguin) i anem cap al camping, des pommiers, a Ouistreham, el més brut dels càmpings que hem trobat i en el que hi havia una dona histèrica que li cridava al fill "Adodó!!!" A les 2h del matí continuava cridant, una nit mogudeta...

Le mont Saint Michel

2008-08-28T11:26:00.001-07:00

22 d'Agost Mont saint michel i la Bretagne

2008-08-28T10:51:00.000-07:00

Seguim la ruta cap al Mont Saint Michel i quan el veiem per primer cop, de lluny, s'alça preciós, imponent, ens anem apropant i en arribar ens fiquem al pàrking que val 4 € tot el dia.

quan entrem ens quedem impressionats perquè allà dintre tot i ser molt maco, ho han atiborrat de restaurants, hotels, botigues de souvenirs i molta molta gent...això fa que perdi una mica del seu encant, però bé, amb una mica d'imaginació, mirant l'horitzó, les onades de la mar i el cel ple de gavines, et podies fer una idea del que va ser i del que és.

Al migdia passem de dinar allà i ens dirigim a Saint Malo, ja a la Bretagne française. En baixar del cotxe veiem un menú a 9 € i dinem paté, magret d'ànec i formatges de postre (típic, típic). La ciutat de saint malo és preciosa, és una ciutat fortificada de corsaris i pirates, allà passegem, ens mengem un super gelat (l'Àlex de lavanda!!!), veiem la platja super neta i jo em vull banyar, porto masses dies sense platja i això si que no ho podria aguantar. però no em puc banyar perquè fa fred, així que em pujo els pantalons, i a ficar els peus, l'Àlex feia país...Al vespre tornem al mont saint Michel i busquem una de les moltes habitacions a bon preu que lloguen en aquella zona. Trobem una granja que lloga 5 habitacions i agafem una doble per 45 € amb esmorzar.

Visitem un cementiri alemany de la zona i sortim espantats perquè allà hi havia molts soldats de 20 i 25 anys i molts no tenien nom, només deia "soldat alemany".

Per sopar, hem comprat formatges i ens aturem en una de les 1000 zones de pic-nic i sopem amb les millors vistes del món... Impressionant!!!

Última etapa, Bordeaux-Toulouse- Barcelona

2008-08-28T10:12:00.000-07:00

El 23 d'agost ens aixequem a normandia i anem en ruta cap a Bordeaux, estem ja una miqueta cansats però anem amb la il.lusió de descobrir la ciutat del vi i també una ciutat moderna que es va declarar Patrimoni mundial de la UNESCO i ciutat de la cultura... Ens fa una mica de pena deixar la nostra granja idílica amb vistes al mont saint michel, però les vacances s'acaben...

Arribem a Bordeux i aparquem a un pàrking perquè la història està impossible, aquí els preus s'assemblen més als de Barcelona...però rebem una grata sorpresa perquè al pàrking lloguen de forma gratuïta un patí motoritzat, tot i així no preguntem perquè volem caminar per la ciutat.

Comencem per la oficina de turisme on ens donen l'adreça d'un càmping i poca cosa més. Hem aparcat just al costat de la maison du vin, aprofitem la coincidència i fem dues copetes de vi a una terrassa tot degustant una "assiete du fromage". Boníssim. tot i que l'Àlex insisteix en que el priorat és millor...De seguida veiem que Boredeaux és una ciutat molt xic, la gent molt ben vestida, un gran passeig comercial, grans marques...Ens sorpren "el llac" on els nens corren i es mullen, i els no tan nens també. Caminem buscant el casc històric i parem a una altra terrassa per fer 1/2 ampolla de chateau de Bonnet, per cert, boníssim també.

El càmping està a 18 Km, es diu Beausoleil. Arribem, està ple i ho posa però preguntem si cabria una tenda i ens fan un foradet. Ens aten un francès molt simpàtic que parla prou bé el castellà i no em deixa dir ni mu en francès, ja és el segon...

Volem sopar i ens decidim per un restaurant una mica pijo però on finalment vam sopar molt bé. L'Àlex un maignon de veau i jo les coquilles de Saint Jaques, bones però tenien cilantro!!!!

Ens anem a dormir amb la pena de saber que seria la última nit de càmping.

Al matí anem en ruta a Toulouse on parem a dinar a casa del Mathias, la Julie, el Gabriel i la que està en camí (crec que Annouk, c'est comme ça???). Han vingut uns amics d'ells molt macos i xaporregem una mica de castellà i una mica de francès. Dinem molt a gust, el Gabriel és un nen maquíssim i allà estem com a casa, com sempre, i és una molt grata manera d'acomiadar-se de les vacances. Gràcies a tots tres, petons.

Cap a les 18h ens acomiadem i anem cap a Barcelona... Feia una mica de pena però quan vam arribar tots dos ens sentíem a casa i en el fons, ens anyoràvem ja una mica.

Espero poder tornar a fer un viatge ben aviat. Aquest, en el que hem descobert una petita part d'Europa però mil paisatges, ha estat molt interessant i entranyable.

PARIS

2008-03-30T06:07:00.000-07:00

M'agrada Paris i m'agrada França en general. M'agrada la gent, la cultura, la llengua, la gastronomia.. Ja havia estat a Paris, però només 1 dia i va ser visita rapidíssima. Ara hem pogut estar 3 dies i he gaudit molt. França, és un país preciós (i ho dic des de la ignorància perquè hi ha una gran part que no he visitat) però m'ho he proposat pels pròxims anys, crec que és un paísproper i veí que val la pena visitar.
El fotògraf del grup, l'Àlex, vol triar 4 fotos de les 400 que ha fet.
Una que s'anomenaria autoretrat. La foto està tirada al Palais Royal i és de les poques fotos on surt ell reflexat a les boles, je, je..
Una alegoria al viatge, les vies del tren vistes des del metro. Una bona foto.
Cal dir, que tots hem col.laborat moltíssim en aquest viatge.
Àlex: fotògraf, com ja he dit
Fernan: home dels mapes i plànols i chef del grup (que ens preparava uns sopars que era massa
Viole: entesa en mobiliari antic, era com una guia amb potes a Versailles, entre altres moltes coses.
Mar: Jo em vaig dedicar a preparar la ruta per Paris, va ser molt pràctic anar amb els enllaços de metro preparats, una idea més o menys clara del que vols veure i alguns consells pràctics que havia trobat.
Ha estat sens dubte un gran viatge.

3 imatges del nostre viatge

2008-03-30T05:45:00.001-07:00

La tercera és una que evoca un gran moment: Vam entrar al café d'Amelie per prendre un cafè amb llet calentet i no sabem ben bé per què vam acabar fotent-nos una caipirinha i a sobre, vam repetir...sens dubte, un gran moment per recordar!
Per últim una foto costumista de les que li apassionen al fotògraf...Aquesta s'emporta l'essència d'una ciutat com Paris

Nous êtons à Paris!

2008-03-30T05:02:00.000-07:00

Oh la la...ja estem a Paris. Hem arribat a les 21'40h a Beauvais amb Ryanair. Per anar al centre està molt ben indicat. Es compren els bitllets, que costen 13 € per persona i trajecte i l'autocar ens deixa a Porte Maillot 1'15h després. Agafem el metro, que per contra del que ens havien dit està molt ben indicat i arribem a la nostra parada, Blanche, al barri de Montmartre. Tenim algun problema per trobar l'apartament, però finalment el trobem i en Bertrand ens dona la clau i ens demana 200 € de fiança pel lloguer del pis. El piset està bé, petit però força pràctic i la zona immillorable, no està al centre, però té molt més encant. Sembla un poblet. Ens situem, mirem els plànols per l'endemà, ens mengem uns bocates que portem i a dormir que demà comença l'aventura.

De Notre Dame a le Quartier Latin

2008-03-30T04:18:00.000-07:00

La catedral de Notre Dame és molt bonica. Si penseu visitar-la cal arribar una mica abans de les 10h del matí, ja que després hi ha una cua brutal. Nosaltres, tot i que teniem ganes, no vam entrar, ja que vam prioritzar passejar i deixar-nos impressionar "des de fora" sense haver d'entrar a tots els monuments (degut a que només disposàvem de 3 dies). Realment és un lloc màgic, vam fer la volta per admirar-la per fora i després vam fer una ruta per le Quartier Latin, que és un barri molt animat, ple de botigues, restaurants i coses per mirar. La Viole i jo gairebé vam agafar torticulis de mirar tots els aparadors...Això és massa!! Haig de dir que el fotògraf (l'Àlex) s'ho ha currat. Ell ha vist un altre Paris, Paris des del visor...però ha valgut la pena. M'ha costat molt triar les fotos, primer perquè el fotògraf és molt bo i també perquè Paris és una ciutat preciosa.
La nostra ruta és llarga, passem per la place Viviani, per la llibreria Sheakespeare and Company, algunes églises precioses, el Panthéon i la Sorbonne. És un barri encantador i a més és bastant econòmic, ja que acabem la ruta dinant un menú a 10 €, cosa que no havíem imaginat, a més, vam degustar un plat francès: la tartaflette, que és un plat amb patates al forn, bacon i formatge gratinat. Molt bó.

De l'Ile de France la Tour Eiffel

2008-03-30T03:15:00.000-07:00

Sens dubte, és un recorregut preciós. Deixem Notre Dame enrera i passem per le Quai aux fleurs (amb un mercat de flors), la Concergierie, le palais justice, le pont neuf, l'impressionant i ENORME Musée du Louvre, les jardins des tuilleries, la concorde, els famosos Champs Elysées amb l'arc de triomphe de lluny i finalment la Tour Eiffel.
És una ruta preciosa, romàntica, sobretot el caminar a la vora del Sena, amb els carrers i edificis antics, majestuosos, el mercat de flors, els bateaus al riu...És molt maco!!! Una gran patejada que val la pena. L'entrada al Louvre són 8'50€, però no entrem perquè és realment gran. Considerem des de fora que necessitaríem una setmaneta per veure-ho, què deuen tenir allà dintre?? Quina passada...

La Tour Eiffel

2008-03-30T02:48:00.000-07:00

Ja esgotats de tant caminar i quan feia estona que havíem perdut la referència que buscàvem, arribem als impressionants peus de la Tour Eiffel. Al.lucinant, és molt maca i realment ens ve de gust pujar-hi. Hi ha una cua de 40 minuts a cada pota per pujar amb ascensor, però esperem i paguem 7'50 € per persona. Crec que val la pena, ja que, tot i que fa un fred que pela, les vistes són realment privilegiades i no arribes a veure l'horitzó, Paris és enorme!

Montmartre, un barri encantador!!

2008-03-29T11:44:00.000-07:00

Al matí, anem a la boulangerie a buscar l'esmorzar i sortim en ruta per Montmartre. Avui la ruta comença a la cantonada del nostre apartament, on tenim sense saber-ho la cafeteria d'Amelie anomenada "les deux moulins". La ruta comença amb la pujada de la rue Lepic plena de fruiteries, fromageries, bolulangeries i moltes altres botiguetes amb encant. Passem per la casa de Van Gogh i per 2 molins antics que estan en bastant bon estat. La ruta ens porta fins la place du tertre i el sagrat cor. Com dir-ho, jo ja havia estat aquí però pràcticament no ho recordava, la plaça és un lloc encantador com per seure i simplement deixar passar les hores i el Sacré Coeur és preciós, molt diferent de qualsevol església, de qualsevol monument, aquesta basílica ens dona la benvinguda amb uns càntics molt apropiats. De baixada pujem al funicular (són 2 minuts) però accedim amb un ticket de metro.

Visita a la cinemathèque française

2008-03-29T08:01:00.000-07:00

Al migdia vam agafar el metro i vam baixar a Phillipe Auguste per visitar el cementiri Pere Lachaise, però just quan entrem, ve un tio cridant en francès, dient que hem de marxar. Només ens ha donat temps de posar els peus a dintre però ens fan fora. Així ho vam fer a tothom i intentem esbrinar per quin motiu no el podem visitar. Ens diuen que fa un dia de fort vent i que és perillós. Vaja, però què estrany, a la porta hi ha unes càmeres gravant, una noia amb un ram de flors...Resulta que estan gravant una peli. Ens quedem una mica impotents, ja que no hem pogut veure la tomba de Jim Morrisson i a sobre ens han fotut un moc, a nosaltres i a tothom. Se'ns passa i marxem a Bercy, barri modern i de disseny, per visitar la cinemathèque française, ja que estic fent un grup de treball i frança és el bressol del cinema. Però, la veritat, ens va decebre una mica, entre altres coses perquè només hi havia una sala oberta i també perquè a Girona tenim el museu del cinema que és molt més complet i interessant. Però va valer la pena acostar-se a un barri diferent als que havíem vist a Paris. A més, vam veure un curiós jardi amb estatues molt curioses que es deia "Els nens del món" i les escultures dels nens estaven fetes amb les plaques de clavegueram de moltes ciutats importants del món. Curiós.

El barri de Marais

2008-03-24T03:28:00.000-07:00

Ja a la tarda vam fer una visita al barri de Marais, zona bastant animada i plena de galeries d'art modern. El cor neuràlgic d'aquest barri és la place des Vosges, amb unes cases d'arquitectura bastant peculiar. Després de tant caminar vam agafar el metro i vam parar a Pigalle en comptes de fer-ho a Blanche per veure tota la zona de sex-shops i clubs i finalment vam tornar al nostre petit apartament de Montmartre on vam descansar per emprendre a l'endemà la nostra visita a Versalles.

L'espectacular Château de Versailles

2008-03-24T02:44:00.000-07:00

No és estrany que li tallessin el cap a Maria Antonieta i a en Lluis, quin luxe, quina obstentació. Ens imaginàvem un palau gran i impressionant, doncs és 20 vegades més gran del que havíem imaginat. El Palau és curiós de veure, portes amb or, grans pintures a sostres i parets, sales recarregades i d'un luxe insultant. Gairebé podies imaginar-te la vida de la noblesa a la sala dels miralls i en general a tot el Palau. Respecte a la visita nosaltres vam comprar el bitllet de tren amb l'entrada prioritària a Versailles (que fas menys cua) ens va costar 19 euros i inclou la visita al Palau, als jardins, al Petit i Gran Trianon, les pertenències de Maria Antonieta amb el poble i la granja, a banda, inclou també l'anada i tornada amb tren i l'enllaç amb metro. S'ha de comprar a qualsevol gare de la línia C, com Champ de Mars, Pont de l'Alme, Invalides o com nosaltres Porte de Clichy.
Un cop allà vam visitar "les cambres del rei i la reina" i ens va sobtar pel luxe i l'estil rococó més recarregat que es pugui imaginar. Després vam visitar una mica els jardins i dic una mica perquè qui es proposi visitar tot el jardí hauria d'arribar al palau a les 8h del matí. Nosaltres vam tenir la sort de coincidir amb l'hora en que van encendre les fonts, molt maco.
Una altra sorpresa va ser el Gran Trianon, molt més exquisit i elegant que el palau i això no ho dic jo sinó la Viole que és l'experta en mobles antics. La veritat és que les sales eren més fines i més senzilles (tot i que luxoses) que les del gran palau. Aquí es respirava l'elegància de l'època i costa imaginar-se que a pocs km. la gent es moria de gana i malalts d'epidèmies.
El bombonet final de la visita va ser el poble i la granja que Maria Antonieta es va fer construïr per distreure's. Semblava un poble de conte de fades: el llac, els cignes, el molí, la torre, la lleteria, el pont, el riu, el bosc, els animals. Era impressionant, si et lliguen els ulls i et deixen allà pots arribar a pensar que has viatjat en el temps i t'han transportat a algun lloc màgic. S'ha de veure!!
Per dinar vam fer-ho d'hora i fora del palau, però a dintre pots comprar un entrepà i menjarho en algun dels molts racons que t'ofereix el gran jardí.

2008-03-23T13:06:00.000-07:00

Au revoir Paris!!!

2008-03-23T11:55:00.000-07:00

Com ho podria dir... Paris m'ha encantat, és una ciutat preciosa amb uns monuments enormes, impressionants, avingudes rectes i formes perfectes. Una ciutat romàntica com diuen, però amb moltes més virtuts: una gent molt amable i sempre disposada a ajudar-te amb un somriure, gent que s'esforça per parlar-te amb un castellà molt afrancesat, però al cap i a la fi, gent molt propera i veïna, com no sempre es diu...bé, potser cal que hi hagi un canvi en la manera que veiem a la gent i el món en general. Abans de fer el tòpic hauríem de reflexionar i sobretot viatjar... i no deixar-nos endur per comentaris com "la Tour Eiffel son 4 ferros",
Mentida!! és preciosa, des d'allà on la veus t'encisa i t'apassiona, i sobretot quan la tens al davant, la veus magnifica i enorme i et sents tan petit... quan la tens a sobre sents com un vertígen que et fan ganes de pujar-te a dalt de tot i quan hi ets a dalt (bé, a la segona planta perquè feia un fred infernal, això si...) Aleshores, ja no es pot explicar, millor aneu-hi.

Nous allons à Paris

2008-02-26T12:22:00.001-08:00

Nois, noies, tornem a tenir un viatge per endavant. Aquest ha començat amb certa dificultat, és part de l'encant però aquest cop no han estat dificultats típiques d'un viatge, aquest cop ens han timat abans de sortir de casa...
No confieu en la pàgina web www.hostelsclub.com ja us dic ara que és un timo. Vam reservar una estada de 4 nits per a Setmana Santa (al desembre) i ens la van confirmar i ens van explicar que estava garantida gràcies al 10% que vam pagar. Ara fa uns 4 dies rebem un correu de l'hotel DARCET (un altre timo) en el que ens diuen que ens cancel.len la reserva. La cosa té nassos si considerem que ho vam agafar fa 3 mesos... i és que no només Espanya és tercermundista, així va el món.
Bé, ara hem reservat un apartament on espero no tenir problemes perquè serien massa problemes per no haver començat el nostre viatge... Ja us explicarem més a la tornada!!!!

A Terra Sarda

2007-08-29T08:24:00.000-07:00

Aquest ha estat un viatge sens dubte molt interessant, Sardenya és una illa molt rica i variada amb unes platges paradisíaques i moltes restes arqueològiques. Terra de mar i roques, de nuraghes, de muntanyes i de paisatges deshabitats. Ideal per relaxar-se i fer snorkelling, ja que la transparència del mar no és habitual.
El nostre viatge comença a l'Alguer, on encara es parla català, un record de que la nostra llengua encara pot tenir esperança...
Lloguem un cotxe des de Barcelona i us recomanem que l'agafeu amb kilometratge ilimitat ja que en només 7 dies vam fer 1300 Km. Vam rodejar tota la illa i això ens va permetre trobar contrastos i paisatges diversos, i cadascún d'ells ens han permès conèixer alguns racons de la Sardenya.
Ens vam allotjar a campings durant tot el nostre viatge (excepte la nit d'aventura a Piscinas) i amb un pressupost bastant assequible vam pode fer un volt per terra sarda. Ànims que val la pena!!

Pimera etapa (1ª part): De l'Alguer a Tharros

2007-08-29T08:01:00.000-07:00

El dia es lleva assoleiat i nosaltres amb moltes ganes de començar l'aventura sarda, desmuntem la tenda i agafem l'autopista (je,je, a tot li diuen autopista) cap a Tharros, una ciutat fenicia entre dos mars. Aquesta ciutat va ser creada al 730-700 a.c i realment és preciosa ja que la seva situació és molt privilegiada amb el mar a totes dues bandes.
L'aigua dels dos mars és transparent i vam acabar la visita arqueològica fent un banyet a la platja per relaxar-nos. Quan vam tornar al cotxe ens havien posat una multa de 71 euros i ens van explicar que allà només podia aparcar la gent d'allà ( tot i que no hi havia cap senyal que ho indiqués, quina barra!!)

Pimera etapa (2ª part): De Tharros a Piscinas

2007-08-29T07:37:00.000-07:00

Sortim de Tharros i per aprofitar el dia decidim anar cap el sud i acampar a mig camí de Pula, el nostre proper objectiu. Arribem a Guspini amb relativa facilitat, però ja es fa tard i volem trobar un camping perquè estem cansats. Li preguntem a una noia si coneix un camping proper i ens recomana anar a Piscinas. Evidentment no ens explica que haurem de fer 40 Km per una pista de terra plena de corbes i de pedres...Passem per Montevechio, realment sorprenent on trobem unes mines i una colònia minera abandonada realment impactant. No trobem ni un ànima en tot el camí, se'ns fa de nit, el camí és massa llarg i cansat...però finalment arribem a un camping. Sorpresa! No queda lloc ni per posar una tenda petita com la nostra. No ens ho podem creure. La dona del càmping ens diu que anem a dormir a la platja, però en arribar sembla el desert, no hi ha ningú, és de nit, la platja de piscinas és de dunes que s'han format al capritx del vent i ens fa por dormir allà. Tampoc podem marxar perquè el camí era llarguíssim i de nit ens feia bastanta por, tornem al camping per sopar i suplicar que ens deixin acampar a qualsevol racó o dormir al cotxe en el pàrking, però la resposta és no (No us podem ajudar, ho sento). Ens quedem petrificats però decidim passar a la nit al cotxe al costat de la platja on hi havia tres o quatre caravanes. Per arribar havíem de creuar un riuet amb el nostre Ipsylon (crec que va ser el pitjor del viatge). Per rematar-ho a les 4h de la nit va començar a llampegar i ens van passar per sobre dues tempestes...Quina por, estàvem al cul del món.
Pel matí, tot es veia diferent. Vam esmorzar a un xiringo de la platja i vam contemplar cèrvols corrent per les dunes de la platja. (Oi que és un quadre una mica estrany??

De Piscinas a Pula

2007-08-29T07:14:00.000-07:00

Sortim de piscinas...Buf, quina aventura!!! Anem direcció a Iglesias per aturar-nos abans al Tempio di Ántas, és un impressionant temple de la època romana dedicat a Sardus Pater Babi (molt recomanable). Després de beure una d'ichnusa(cervesa típica sarda) i una coca-cola per al conductor, seguim per la mateixa carretera fins a Cagliari. Des d'allà ens dirigim a Pula, famós poblet per les seves properes runes arqueològiques de Nora, una important colònia fenicia que al segle VI passa a control cartaginés. No es conserva en gaire bon estat, però encara es poden veure alguns mosaics i algunes pedres...
Passem la nit a Pula, una localitat que es va animant amb el pas de les hores i on tenim el plaer de degustar autèntica cuina sarda (cochinillo) en un garito amb molt d'encant i amb un fabulós vi per acompanyar.

De Pula a Dorgali

2007-08-29T06:55:00.000-07:00

Aquesta etapa és ben curiosa pels canvis en el paisatge. Sortim del sud, bastant àrid, passant per la capital de Sardenya, Cagliari, ciutat bastant lletja (des del cotxe) industrial i bruta. Conduïm per tota la costa sud occidental, passant per Muravera, Bari Sardo i ens aturem a dinar a Sta. Maria Navarrese, una alegre localitat turística, amb una església rústica i una platja força maca. Continuem cap al Nord i ens endinsem al Parc Nacional d'Orosei i del Gennargentu, amb unes vistes precioses, uns acantilats de vertígen i 48 Km de corbes. És un paisatge totalment pirenaic que contrasta amb tot el que havíem vist fins ara. Finalment arribem a Dorgali i ens desviem cap a Cala Gonone des d'on teniem intenció de veure cala Luna, però el temps ens ho va impedir...coses que passen! Ens dediquem a passejar pels carrers atiborrats de restaurants, bars i gelateries.

De Dorgali a Palau

2007-08-29T05:23:00.000-07:00

Ens dirigim a la Costa Esmeralda, una mica tristos perquè a causa del mal temps no hem pogut visitar Cala Luna i la Grotta del Bue Marino, però hem de continuar la nostra ruta cap a Palau. Pel camí ens aturem a Cala Volpe (no tinc paraules) peixos de colors, aigua transparent i una cala per nosaltres sols, ja que feia mal temps i la gent estava amagada, je, je...la felicitat!!
Continuem fins a Palau i acampem al camping Acapulco, per cert, maquíssim al costat del mar i on hi havia una platja fabulosa de roques erosionades que havien agafat unes formes ben curioses. En aquella platja em vaig fer amiga d'una estrella de mar i vaig veure coralls vermells i molts peixos. A l'endemà vam visitar el Capo d'Orso (roca que amb l'erosió s'ha convertit en un os) i vam agafar un ferry cap a la illa de la Maddalena, des d'allà i creuant un pont arribem a l'illa de Caprera, que està protegida com a parc natural i on trobem, una altra vegada aigües transparents. Allà anem a platja Haití, molt maca però on per arribar cal patejar 45 minuts per roques i camins de cabra (val la pena).
Personalment, aquesta és la part que més m'ha agradat de Sardenya, ja que tot i ser turística està neta i molt ben cuidada. Un 10 a totes les platges que vam veure.

La darrera etapa

2007-08-29T04:58:00.000-07:00

Hem passat 2 dies fantàstics a Palau i ens dirigim a l'Alguer amb molta calma, passant per Santa Teresa Gallura a fer un banyet al Capo Testa ( aigua transparent on trobo la primera medusa de les vacances que per sort no em pica), passem per la Costa Paradiso i ens aturem a Castelsardo a dinar, és un poble molt graciós coronat per un castell molt maco, per variar dinem pasta i musclos i ens dirigim a Stintino (platja de la Pelosa), una de les més transparents que hem vist i on banyar-se és tot un plaer. Ja de tarda ens dirigim a l'Alguer on decidim dormir en una caravana perquè ja no tenim forces per tornar a muntar la tenda. A l'Alguer passejem pels carrers retulats en català i sobretot menjem gelats (recomanem el de síndria, allà en diuen anguria). Al matí anem a visitar la Grotta di Nettuno passant en vaixell pel Capo Caccia, són unes formacions impressionants que val la pena veure, per la tarda ens dediquem a fer unes compres i ens dirigim a l'aeroport on tornem el cotxe i tornem cap a casa!!

La Mallorca dels guiris!!!!

2007-08-29T04:15:00.000-07:00

Mallorca...Com dir-ho? Lletja no és la paraula, potser hauríem de parlar de massificació, de turisme poc respectuós, d'una política massa preocupada a embutxacar diners i massa poc preocupada a conservar l'entorn, el medi ambient, el turisme de qualitat, quina pena!!! Estic convençuda que en algun moment, fa molt de temps, era una illa preciosa.
Comencem pel poble de Portals Nous i els seus apartaments Tomir, que recomanem que els eviteu si algú té la intenció d'anar-hi. Vam arribar a les 3h del matí i vam trobar la recepció plena de guiris borratxos, prenent birres i cridant com si estiguéssin al mercat. Nens saltant per les escales, fent soroll per despertar a tothom i ningú no els va dir res,vam estar a punt d'anar a buscar un lloc més tranquil per gaudir de les vacances però esperàvem a ma germana, el Jordi i la Marta i ens vam quedar... Durant el dia la cosa no millorava gaire, adolescents ja passadets llençant cadires a la piscina, guiris fent cua a la piscina per col.locar la tovallola a les hamaques i passar tot el dia amb el cul assegut, molt depriment...
El poble no era gaire esperançador, ens van dir que allà hi anàven tots els pijos de la jet-set (jo si fós pija no aniria), els restaurants caríssims, la platja del poble era un port brut (crec que a Mallorca hi havíen tants ports com platges) i quan vam intentar buscar una platja de sorra vam trobar una que des de dalt semblava preciosa i en baixar ens vam adonar que a terra hi havien més cigarros que sorra i a l'aigua més merda que aigua, es clar, amb aquest panorama no vam passar gaire temps allà i cada dia agafàvem el cotxe i marxàvem.
Vam visitar el sud (ses salines), la platja una mica millor però amb el port de fons (com es veu a la foto) i l'aigua per tant, una mica oliosa. Vam veure també el cap de formentor, molt bonic però en buscar una platja (cala figuera) i després de caminar 20 minuts amb la nevera i la nena per camins de pedra l'aigua i sobretot la sorra éren plenes de brossa, bosses de patates, llaunes, papers, pots d'oli dels vaixells...com a conseqüència no vam fer ni un bany.
Coses bones, també!!! La visita a la família del Jordi a Soller va estar molt bé, per fi vam escoltar el mallorquí i soller, tot i ser molt turístic no ha perdut l'encant. Té una església molt maca i uns carrers encisadors, el port, tot i ser un port, té cert encant. També ens va agradar Sant Elm amb les seves vistes a Sa Dragonera, tot i que ens va caure un xàfec que ens va esguerrar el bany (bé, a mi no que em banyo faci fred o calor). Les ensaïmades també tremendes, sobretot l'últim dia que vam descobrir una granja antiga a Palma on feien unes boníssimes. Per cert, la ciutat de Palma molt bonica però plena de bòfia (suposo que perquè estava sa majestat de vacances...)
I en fi...sort que la companyia era boníssima i vam riure molt amb la Marta i les seves cavòries!!!!

I ara...ses illes

2007-08-04T05:39:00.000-07:00

Bé, aquesta ja us la explicarem, de moment el que us puc dir de Mallorca és això!!
Mmmmmmm, això només és el principi. Fins aviat!!!!

Un juliol força aprofitat...

2007-08-04T05:16:00.000-07:00

A veure si m'explico, no vull dir que tantes vacances avorreixin, no és això pels qui es puguin sentir ofesos, però es que tenir tant temps lliure a vegades pot ser complicat...Passem moltes hores pensant en què ocupem el mes de juliol, cinema, platja, passeig pel centre, paradeta a la soler...però arriba un moment que ja en tens prou i penses on me'n vaig abans d'anar-me'n?
Doncs una sortida molt recomanable ha estat fer la ruta del carrilet Olot Girona en bici seguint l'antiga via de tren. Són 60 Km, però no ens enganyem, gairebé tot és baixada, i molt maca!!!
La següent sortideta va ser a la Costa Brava, passant pel Cap de Creus ( a la segona foto), Llançà, Port de la Selva i Cadaqués, on vam visitar la barraqueta del senyor Dalí i la seva musa... i no és enveja, però jo crec que amb aquesta casa i aquestes vistes m'inspiro fins i tot jo !!!

2007-07-22T06:57:00.000-07:00

Estic escandalitzada!!!!!!!!!!!!!
Quin escàndol, no se'm fa estrany que l'hagin censurat, encara s'han quedat curts, i a sobre, el que em fa més mal és que un dels polítics que ha sortit en defensa de la llibertat d'expressió ha estat ACEBES... jo que encara creia en el partit popular i ara que marxa el Piqué se'm tornen progres...quin país.
Bé, analitzem la imatge per veure realment el seu transfons pervertit, maquiavèlic i salvatge:
Per començar, quina postura més indecent, com s'atreveixen? No es veu molt clar que estan fent, però posats a interpretar pot tractar-se d'un grec (aquí hi ha clares al.lusions a la procedència de la reina i amb unes clares connotacions despectives i indecents) Sisplau, no hi havia prou en representar l'escena amb la postura del soldat de tota la vida?? Quines ganes de tocar la fibra i ofendre.
En segon lloc, aquest cul pelut ja no el porta ningú, la depilació per làsser està a la ordre del dia (Aquest cul és denigrant!!!)
I en tercer lloc i el més greu, la al.lusió al caràcter gandul del personatge en qüestió, com si mai hagués treballat...quina vergonya per al país quan tothom sap perfectament que va arribar a on va arribar amb la seva suor i el seu esforç, passant penúries i treballant de sol a sol... Aquest comentari és imperdonable...

En resum i com a conclusió...Això amb en Franco no passava

TORNA LA CENSURA DESPRES DE 29 ANYS EN SILENCI

2007-07-22T06:51:00.000-07:00

Bueno, bueno, a mi no me miren que no tengo absolutamente nada que ver...Ahora, eso si, España así no va bien, que deshonra, que vergüenza...

2007-07-21T13:28:00.000-07:00

Ai, quina vida més dura la del mestre!!!!!!!!
Fa 20 dies que estic de vacances, però, evidentment he estat dues setmanes de juliol fent cursos de formació per no rovinar-me i hem estat una setmana fent "petites reformes" al pis ja que està la cosa xunga, però xunga per comprar un habitatge...
i per fi han començat les vacances de debò!!!!
Pròxima estació Mallorca i Sardenya... Aquest any hem optat per rostir-nos al sol i gaudir de les platges del Mediterrani.
Que ningú no ens miri malament que el "vessament" ha estat a Eivissa, eh...
De moment, estem gaudint de la platja de Badalona, el cinema a la fresca de Montjuic (molt recomanable per qui no hagi anat), les festes de Poble Sec i algunes festetes a la terrassa.

La tornada

2007-04-14T06:43:00.000-07:00

Bé, tot s'acaba i la setmana santa s'acaba en un no res, però l'escapada ha estat molt bé i hem descobert la bellesa dels pirineus de Navarra. Ja de tornada, anem fent alguna parada per no acomiadar-nos de cop. A les fotos monastir de Leyre, Roncal (el poble del formatge, per cert, boníiiissim) i Burgui.

PER DAMUNT LA NEU...

2007-04-14T06:28:00.000-07:00

Últim dia a Isaba...decidim integrar-nos en el paisatge i fer algun esport de temporada. Ens decidim per les raquetes i apa, a passejar pel bosc nevat!!! Si algú necessita respirar aire pur, escoltar el silenci i sobretot, fer cames, je je... endavant!!! MOLT RECOMANABLE.

2007-04-14T06:13:00.000-07:00

La Selva d' Irati és un extens territori (17.195 Ha) situat en una conca envoltada de muntanyes, ubicada en gran part entre les Valls d' Aezkoa i Salazar.
La nostra ruta va començar a les cases d'Irati on se situa l'ermita de la Verge de les Neus (a la foto) i acaba al pantà d'Irabia de gran bellesa. El bosc és realment maco, la tonalitat dels seus arbres és molt variada i es caracteritza per tenir un sòl molt ric en molsa i altres espècies vegetals i animals.

Ruta en cotxe

2007-04-14T05:54:00.000-07:00

Des de Isaba vam agafar camí cap a Belagua amb la intenció d'arribar a un petit poble francès anomenat Saint Jean Pie de Port, molt maco, però atenció! millor que us porteu un entrepà perquè ens van fotre una clavada considerable (un arròs amb llet 9 euros) i això tenint en compte que no vam poder triar les postres sinó que era el que hi havia...es clar, com eren les 14'00h del migdia i considerant que érem a França ens feia por quedar-nos sense menjar.
El camí fins aquest poble va ser prou interessant, vam passar per molts poblets i vam trobar algunes bestioles

NAVARROAK 2007 Sandra, Juangi, Alex i Mar

2007-04-14T05:02:00.000-07:00

Arribem a Isaba a la 1'30h de la nit després d'un llarg, fosc i plujós viatge, evidentment ens esperem a l'endemà per començar a descobrir les nevades terres navarres.

Per tu.

2007-03-29T10:55:00.000-07:00

Ara et penso -tan lluny!-
i t'invento un posat
expectant, perquè m'omplis
aquest buit de la tarda.
Cada mot és un nom
amb rius i mars i pobles,
o un vidre trencadís,
o una cambra en silenci.
Que lent el pas del temps!
Que feixuga la vella
solitud i que pròxims
els teus ulls, quan t'invento
un posat expectant
perquè m'omplis la tarda.
Miquel Martí i Pol

ENS PERSEGUEIX...

2007-03-27T12:57:00.000-07:00

A Navarra s'ha inundat un riu.
Pot semblar una notícia poc extraordinària, però a Cuba van haver inundacions al 2004 per un tal huracà (no recordo el nom)i a Turquia, coincidint amb la nostra estada per terres frontereres, van haver diversos atemptats contra turistes.
La història no acaba aquí, a l'aeroport de London van enxampar 10 "suposats terroristes" per intentar fer explotar unes llaunes plenes d'explossius i nosaltres estàvem en aquell moment a l'aeroport d'Amsterdam i ens van requisar 300 € en líquids sospitosos. En el mateix viatge, ja de tornada, el nostre vol des de Miami va ser gairebé cancel.lat per l'huracà Ernesto.
Per cert, l'any 2001 no vaig anar l'onze de setembre a New York...
Bé, vosaltres mateixos...Algú vol venir a fer rafting a Navarra?

PER MOOOOLTS ANYS!

2007-03-27T11:46:00.000-07:00

Paski...per mooooolts anys!
Tot i que ja hem fet un brindis aquest migdia, m'agradaria perpetuar els teus anyets (no sigueu morbosos que no els penso dir)
i proposar un altre brindis per tu i per la meva senyora mare, també pel vostre viatge sigui allà on sigui (per cert, a veure si us decidiu) i també per aguantar-me (tot i que no heu tingut més remei, sé que no jeje...)
I com s'acostuma a dir...."Moltes felicitats"

PROXIMA ESTACION...Navarra

2007-03-26T11:40:00.000-07:00

Quan veieu aquest cotxe, però evidentment amb una poma (no golden) ja sabeu que heu de fer ( Jo he avisat...)

Per fi arriben les tan preciades vacances i aquest cop hem decidit fer una mica de turisme nacional i tot el que això comporta, però la notícia no és aquesta, OJO conductors i conductores que potser ens porta l'Àlex...no ho dic perquè ens deixeu la carretera per a nosaltres sols (je,je) sinó perquè estigueu ben desperts/es, que l'Alex, àlies "L man" surt amb moltes ganes.
Ja us explicaré l'aventureta...

Arriba la primavera

2007-03-26T11:16:00.000-07:00

Si és que això de ser profe és el que té, una altra cosa no sé, però un canvi d'estació és tot un aconteixement!
Si que ha arribat la primavera a l'escola, enrera queda l'hivern i tot el que va comportar...floquets de neu per tot arreu, ninots de neu, abrics, bufandes, gorros (cosa difícil d'explicar si tenim en compte l'hivern estiuenc que hem tingut) Però, respectem el currículum i la programació tradicional,je je...no sigui que em treguin el carnet de funcionària.

CAP DE SETMANA A SANTPEDOR

2007-03-26T11:03:00.000-07:00

Ja veieu com s'ha posat la tia!!!! Cada dia està més guapa...i a mi no se'm cau la baba, no!!! i al tiet tampoc!
Bé, mentre nosaltres passàvem el temps jugant a cartes i bebent cava (com sempre, amb moderació) hi havia algunes que experimentàven amb pedretes i d'altres que ho feien amb la càmera de fotos...

Un agradable raconet a Manresa

2007-03-26T10:53:00.000-07:00

Aquesta és la vista des de la gairebé nostra segona residència (ja voldríem que fos cert). Si algú necessita respirar, relaxar-se, allunyar-se de tot...ja ho sabeu, tot i que no penso posar l'adreça no sigui que després mai trobi lloc...jeje

TURQUIA Juliol de 2005

2007-01-21T12:49:00.000-08:00

El viatge a Turquia va ser l'inici d'un gran canvi per a nosaltres. Vam passar 4 dies fabulosos a Estambul, passejant per la Mezquita Azul i la rosa, per la vora del Bósforo, pels carrers del mercat d'espècies, pel Gran Bazar, agafant un vapor a Kadikoy i menjant a molt diverses paradetes del carrer. La gent molt amable i simpàtica, la ciutat interminable i preciosa.
El cinquè dia vam fer un tour guiat a la Capadoccia. Pel camí vam passar per Ankara a visitar el museu de les civilitzacions i abans d'arribar a Capadoccia, vam fer dues parades per la ruta de la seda i vam veure el llac salat.

LA MAJESTUOSA MEZQUITA AZUL

2007-01-21T12:22:00.000-08:00

La Mezquita Azul és realment impressionant, bé, Estambul és una ciutat que no et deixa indiferent, pel seu fort caràcter d'aromes, colors, persones... és una ciutat amb un ritme intens, sorolls, gent que va amunt i avall, mercats a cada cantonada, gent que ven, gent que compra, pescadors, paradetes de musclos al llarg del Bósforo, el fort aroma a espècies i a çay (tè).
Quan es pon el sol, Estambul s'atura i s'omple de misticisme...

LA CAPADOCCIA

2007-01-21T12:03:00.000-08:00

Les xemeneies de les fades són formacions realment curioses, en realitat tota la Capadoccia ho és. Sembla que sigui un altre món...val la pena veure-ho, però, nota important, sense un guia que et deixi 5 minuts per fer fotos. Aquesta regió és maca per perdre's, per caminar i observar l'efecte de l'erosió en pedra porosa.

ESCAPADA A LONDON... ALEX FERNAN VIOLE I MAR

2006-12-22T11:56:00.000-08:00

London, va ser una breu escapada durant el pont de desembre. Així que feia un fred que pelava i una pluja gairebé contínua. A banda, una ciutat molt guapa. Arquitectura, museus, mercats, parcs, cotxes guapos, gent diversa, anglesos frikis i no tan frikis...hi ha de tot. Vam dedicar un dia a passejar per la ciutat, el Hyde Park, els tres grans museus, el parlament, l'abadia, el big ben el London's eye, el pont de london...Vaja que ens vam patejar mig London en un dia. El segon vam veure el British (en intensitat però deixant-nos més de mig museu), una exposició d'art alternatiu, el Soho i China Town. L'últim dia vam veure el Candem i vam prendre el te (com mana la llei del guiri). Una escapada interessant

COSTA RICA per a perdre's...

2006-12-22T11:29:00.000-08:00

Si em fan dir què va ser el que em va agradar més...només puc dir que tot, que és un país on pots perdre't durant tot el temps que tinguis, sempre pots descobrir paisatges indescriptibles, persones que estimen la natura, animals que només havíes vist per la tele, volcans plens de vida i un verd que mai no havia imaginat.
Vaig veure coses sorprenents com una balena amb el seu nadó que ens va fer una pirueta, cocodrils prenent el sol plàcidament, serps camuflades, una o dues famílies de micos que saltaven i jugaven al nostre costat, tortugues que sortien del mar després d'un llarg viatge per posar els seus ous, i ticos sempre disposats a ajudar el turista i a fer-nos sentir com a casa en un país que des del primer dia es va mostrar generós. Costa Rica....fins aviat!

TORTUGUERO

2006-12-22T11:13:00.000-08:00

Com us imagineu que és una regió on mai han arribat els cotxes? On no hi han carreteres, fum, contaminació acústica? L'únic que se sent és el trencar de les fortes onades que porten a moltes tortugues a desovar en aquelles platges on ho han fet sempre. És impressionant, l'unic accés és un sistema de canals on per desgràcia ja no hi ha tants cocodrils ni tanta vida en general. El turisme (sobretot el turisme pijo que està creant milers de complexes de luxe que no respecten res i molt menys els habitatnts del poble) i els EEUU amb els seus conreus de pinya i altres coses pitjors ho estan destruint tot. Vam dormir amb una maquísima família que ens va explicar la situació d'un país que idealitzem i destruïm alhora. Un petò per ells i als d'aquí NO COMPREU PINYES DE COSTA RICA!

EL CARIB

2006-12-22T10:48:00.000-08:00

Arribem a Cahuita i ens instalem al lodge Seaside (amb un munt d'hamaques)...Visitem el parc Nacional Cahuita (amb moltes bèsties). Al principi anàvem una mica cagats però tot i trobar dues serps verinoses pel camí, vam sobreviure. És molt maco, tot i que l'autèntic caràcter caribeny el vam trobar a Puerto Viejo (cabinas jacaranda amb uns jardins molt guapos). És on es concentra tota la població negra de Costa Rica. Jo, per variar, em vaig fer trenes. Vam anar d'excursió en bici fins a Manzanillo i Punta Uva. Vam trobar pel camí moltes platges buides, paradisíaques...i molts animals:micos aranya i congos, serps, escarabats gegants, granotes...Un plat caribeny boníssim va ser el peix amb salsa de coco. I els esmorzars amb fruites tropicals, iogurt i gramola...Altres, es van declinar pels coneguts gofres amb xocolata desfeta...i fruites, això sempre!!!!!

Platges tiques

2006-12-22T10:29:00.000-08:00

Abans de decidir-nos per la ruta vam preguntar molt sobre quines eren les platges més maques, quins eren aquells llocs que no et podies perdre...Bé, a mi em vam recomanar la Platja Conchal varios ticos i sincerament van encertar de ple. Una platja creada de petites cloisses i petxines, aigua transparent i un fons marí impressionant. Vai veure peixos de tots els colors i perquè no em sé gaire els noms però hi havia discos, peixos petits de molts colors, un peix llop, peixos tigre i d'altres que no conec.
Tot i així, no ens vam quedar a dormir a Conchal, sinó a Brasilito que està al costat i és molt més barato. M'hagués estat un dia més aquí (vam estar 1 nit només)

La nostra ruta

2006-12-22T10:08:00.000-08:00

Vam arribar a Alajuela, vam veure el Poas i las Cataratas de la Paz, vam anar a la Fortuna en un autocar destartalat després de 5 hores de camí. Veiem les laves de l'Arenal i marxem a Monteverde amb furgoneta i barca. Passem 3 dies arribem a Liberia on ens aturem a llogar un cotxe i marxem al Pacífic: Playa Brasilito, Conchal (la millor), entre d'altres. Agafem el Jimmy i cap a Sámara (molt bé el lodge entre dos aguas, impressionant per 30 dolars la nit). Llarg camí fins a Montezuma i isla Tortuga. Agafem un ferry i arribem a Punta Arenas, d'allà ens dirigim a Quepos i el fabulós Parc Manuel Antonio. Passem 2 nits i després d'acomiadar-nos del Xavi i la Núria, marxem cap a San José per deixar el cotxe de lloguer i visitar Puerto Viejo de Talamanca (EL CARIB i unes platges verges increíbles). Des d'allà contractem un viatge al Tortuguero en taxi, autocar i bote. Realment impressionant!!!!
Sempre havia volgut anar a Costa Rica però mai m'havia imaginat que fos tan increíblement impactant. El verd és molt verd i encara queda molta vida. Veus animals a tot arreu, arbres, plantes, paisatges idílics i unes postes de sol impressionants. El mar és color turquesa i tot desprèn vida...Només de pensar-hi m'adono que deu ser un dels pocs racons del món que resten amb tanta vida.

Costa Rica es Pura Vida!!!!!!!!!!!

2006-12-22T09:56:00.000-08:00

La història de Costa Rica ja ve de lluny...Sempre he volgut anar-hi i per fi ho he aconseguit i a més molt ben acompanyada. Tot va començar quan tenia uns 12 anys, van fer un documental per la tele sobre aquest país i em vaig enamorar. Vaig començar una guardiola amb una etiqueta que deia "VIATGE A COSTA RICA" No recordo quan la vaig obrir, però ja amb 26 he aconseguit estalviar una mica i per fi vam començar a preparar el viatge.

BADALONA CITY

2006-12-11T12:32:00.000-08:00

Badalona, què puc dir? És ja una part de mi...Aquí he nascut, he crescut i badalonina sóc...Des d'aquí veig l'horitzó, una línia que m'agradaria seguir en totes direccions. Des d'aquest petit bocí de terra puc veure tota la grandesa que m'envolta, tots els colors que m'agrada veure en despertar...des d'aquí comença tot.

Un petit gran mon per cercar...

2006-12-11T11:41:00.000-08:00

El món, una gran esfera d'aigua, d'aire i terra, plena de camins per on caminar, per on gaudir, per a conèixer gent, per descobrir altres formes de vida, per viure i sentir. Crec que amb tu, vull caminar per els infinits camins del món...allà on vulguem, allà on ens portin els nostres somnis, les nostres inquietuds... Caminem, que totes les nostres passes romandran per sempre en els nostres cossos i en les nostres ànimes i en tot allò que trobem.